Després de diversos anys de procés sobiranista en què tot ha passat molt a poc a poc i en què la tònica ha estat l’immobilisme de la classe política, ara ens trobem en ple mes de setembre amb la vista posada en l’1 d’octubre, data en què, teòricament, els catalans i les catalanes podran decidir el futur polític de la seva nació a través de les urnes. En poc més de tres setmanes, doncs, es decideix tot un procés que ha madurat durant massa anys, a una velocitat més aviat baixa i exasperant per a bona part de la ciutadania, que cada 11 de setembre ha sortit multitudinàriament al carrer per exigir solucions i deixant imatges d’impacte internacional. Dilluns, el govern de Puigdemont anunciava el desplegament de la hisenda catalana per poder recaptar els impostos a partir del 2 d’octubre, amb la pertinent resposta amenaçadora del Ministeri d’Hisenda envers aquells que s’atreveixin a no complir les seves obligacions tributàries amb les arques de l’Estat. Però les tres setmanes decisives comencen, precisament, aquest dimecres amb la tramitació al Parlament de Catalunya de la Llei de desconnexió, document que ha de portar a la celebració del referèndum i, el més important, marcar el full de ruta de Catalunya l’endemà de l’1 d’octubre.
L’escenari a partir de l’aprovació d’aquesta llei catalana és totalment incert. Ningú no sap fins a quin extrem arribarà l’Estat per evitar la celebració del referèndum ni tampoc com s’ho manegarà l’executiu català perquè les urnes estiguin a l’abast de la ciutadania d’aquí a quatre diumenges. S’acaba la calma tensa i comença l’acció. Són poc més de tres setmanes i tot el procés està en joc.
