Aprovada la Llei del Referèndum amb l’absència de l’oposició

El govern estatal presentarà recurs davant del Tribunal Constitucional, que la suspendrà aquest mateix dijous

Per . Actualitzat el

Aquest vespre, després d’una sessió maratoniana, el Parlament de Catalunya ha aprovat finalment la Llei del Referèndum que obre la porta a la posada a les urnes el pròxim 1 d’octubre. La jornada s’ha desenvolupat amb molta tensió al ple parlamentari, amb nombroses reunions a passadissos i despatxos i amb tot un espectacle mediàtic seguit per més de 400 periodistes acreditats, molts d’ells internacionals.

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha hagut d’aturar la sessió parlamentària en diverses ocasions per tal que els membres de la Mesa de Parlament es reunissin en privat per atendre les diferents peticions formulades pels partits de l’oposició durant la jornada. L’aprovació final de la Llei s’ha produit a quarts de nou del vespre amb l’absència dels partits de l’oposició, que han decidit abandonar la sala en el moment de la votació. La votació ha estat de 72 vots a favor (JxSí, CUP i el diputat no adscrit) i 11 abstencions (CSQP). D’aquesta manera tira endavant una llei que podria tenir les hores comptades, ja que el govern central ja ha anunciat per aquest dijous una reunió extraordinària del Consell de Ministres i la presentació d’un recurs contra la llei al Tribunal Constitucional, que un cop acceptat – com sempre ha passat durant tot allò referent al procés sobiranista català- suspendrà automàticament la llei durant un període mínim de 5 mesos. Des de l’executiu de Mariano Rajoy s’ha anunciat a més que el govern espanyol demanarà que s’analitzin totes les “conseqüències penals” que l’aprovació d’aquesta llei pot comportar als membres de la Mesa del Parlament que han votat favorablement a la tramitació de la llei.

Ara sí, definitivament el procés entra en la seva recta final decisiva a l’espera de veure com evolucionen els esdeveniments i expectants dels passos que l’Estat pugui fer en els pròxims dies per evitar, tal com han advertit, la celebració de la consulta a través de les urnes.

Crònica d’una jornada maratoniana

El Ple ha aprovat aquesta tarda la llei del referèndum d’autodeterminació per 72 vots a favor (JxSí, CUP i el diputat no adscrit) i 11 abstencions (CSQP). Els grups de Cs, el PSC i el PPC han marxat del saló de sessions en el moment de la votació i no han votat. La Mesa ha admès a tràmit la iniciativa aquest matí i el Ple ha acordat, a proposta dels grups de JxSí i la CUP, incorporar-la a l’ordre del dia i eximir-ne tràmits per fer el debat final en la sessió d’avui.

Al matí, el Ple ha acordat ampliar l’ordre del dia per incorporar-hi el debat d’aquesta iniciativa, a sol·licitud dels grups de JxSí i la CUP, per 72 vots a favor (JxSí, CUP i no adscrit), 60 en contra (Cs, PSC, PPC i 8 de CSQP) i 3 abstencions (CSQP). L’acord per eximir de tràmits aquesta iniciativa, que també han demanat aquests dos grups, ha estat aprovat per 69 vots a favor (JxSí i CUP) i 3 en contra (CSQP). La resta de diputats no han votat en aquest punt.

Abans del debat, la presidenta, Carme Forcadell, ha suspès el Ple en diverses ocasions per convocar reunions de la Mesa i de la Junta de Portaveus per resoldre les peticions de reconsideració presentades pels grups de Cs, el PSC i el PPC, i que la Mesa ha rebutjat.
També abans de començar el debat de la llei, tant aquest matí i com aquesta tarda, hi ha hagut diversos torns d’intervenció al Ple, en què han pres la paraula els diputats Marta Rovira (JxSí); Carlos Carrizosa, Fernando de Páramo i José María Espejo Saavedra (Cs); Miquel Iceta, Eva Granados i Ferran Pedret (PSC), Joan Coscubiela i Albano Dante Fachín (CSQP); Xavier García Albiol, Alejandro Fernández i Santi Rodríguez (PPC), Anna Gabriel (CUP) i Germà Gordó (no adscrit).

Finalment, a dos quarts de vuit del vespre, ha començat el debat de la llei, en què han intervingut els diputats Lluís M. Corominas (JxSí), Inés Arrimadas (Cs), Miquel Iceta (PSC), Lluís Rabell i Albano Dante Fachín (CSQP), Xavier García Albiol (PPC), Anna Gabriel (CUP) i Gordó.

Després del debat, han començat les votacions, en què també s’han aprovat les esmenes de JxSí i la CUP i s’han rebutjat les de CSQP i el diputat no adscrit. Els grups de Cs, el PSC i el PPC han retirat les esmenes que havien presentat.

La llei del referèndum d’autodeterminació, a regula “la celebració del referèndum d’autodeterminació vinculant sobre la independència de Catalunya, les conseqüències en funció de quin sigui el resultat i la creació de la Sindicatura Electoral de Catalunya”. En aquest sentit, la llei recull que el referèndum se celebrarà el diumenge 1 d’octubre, amb la pregunta ‘Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?’ i fixa que “si en el recompte de vots vàlidament emesos n’hi ha més d’afirmatius que de negatius, el resultat implica la independència de Catalunya”.

Des del saló de sessions han seguit el Ple, entre d’altres, els expresidents del Parlament Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert; l’expresident de la Generalitat, Artur Mas; el president de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sánchez, i el president d’Òmnium, Jordi Cuixart.

Sessió de control
L’altre punt que s’ha substanciat aquesta tarda al Ple és la sessió de control. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont ha respost les preguntes de Lluís M. Corominas (JxSí), sobre el referèndum; d’Inés Arrimadas (Cs) sobre insults i amenaces; de Miquel Iceta (PSC) sobre els atemptats d’aquest estiu a Barcelona i Cambrils; de Lluís Rabell (CSQP), també sobre aquest atemptats; de Xavier García Albiol (PPC) sobre els drets dels diputats, i de Gabriela Serra (CUP), sobre l’exèrcit en una Catalunya independent.

Abans del president, els consellers han respost les preguntes dels grups sobre la hisenda pròpia, l’inici del curs escolar i les emissions d’Icat FM (JxSí); l’actuació del Govern en matèria d’LGBTI i el dret de manifestació (Cs); les garanties democràtiques als ciutadans (PSC); la segregació escolar (CSQP); la gestió comunicativa a l’entorn dels atemptats de Barcelona i Cambrils (PPC) i els drets del col·lectiu LGBTI (CUP).