Suposo que vau llegir la notícia: «Detectats a Santa Coloma tres casos de balena blava», i que us vau fixar que la notícia, certament alarmant, figurava sota l’epígraf: «Tendències». Si no vaig errat, es tracta d’un joc, present en plataformes com Facebook, consistent en una sèrie de «reptes» plantejats en grups tancats en els quals es demana als joves d’entre 12 i 14 anys que realitzin una prova cada dia durant cinquanta jornades. La intensitat dels reptes augmenta fins a demanar que es posin enmig d’un pont sobre un sol peu o es quedin quiets enmig de carreteres transitades, i en la fase final s’exigeix a atemptin contra la seva pròpia vida; i tot plegat es fa perquè els joves es demostrin a si mateixos i demostrin als altres que són capaços de ser «algú», encara que sigui suïcidant-se.
No sé si és una tendència o no, però em semblen alarmants dues coses: primera, que els joves i adolescents estimin tan poc la seva vida que l’arribin a posar en perill, i més encara a fer d’aquest perill un joc (i penso en la responsabilitat dels adults, que potser hem deixat per herència als més joves una vida que val molt poc la pena); segona, que els reptes no se situïn al nivell de més rendiment en el treball escolar i en el compromís social.
Jo diria, però no sé si m’equivoco, que, per a molta gent, la vida és molt avorrida, i que els cal cercar estímuls al límit per a viure-la. I penso que és urgent, i que cada vegada ho serà més, que siguem capaços de generar il·lusió, ganes de viure i desig de viure en plenitud. Voldria afegir que els cristians tenim una fórmula, no sé si màgica, per a generar il·lusió: la doble experiència de filiació i de germanor. Per què no la vivim, i per què no la comuniquem als altres? Sabeu -–sabem– què vol dir ser fills de Déu i germans de tots els homes i dones del món? ¿Hem experimentat què vol dir? La pregària, ens serveix per a aconseguir-ho?