El Consell Comarcal del Tarragonès va canviar de president el passat divendres. Dies abans, el president sortint de l’ens comarcal, Pere Virgili, ens rebia al seu despatx per valorar els dos anys que ha estat en el càrrec i fer-nos cinc cèntims del llibre publicat per la corporació: ‘El Consell Comarcal del Tarragonès. D’espai de culte romà a hospital medieval. 25 anys de la seva recuperació’. Regidor de Roda de Berà, Virgili cedeix el càrrec al seu successor, l’alcalde de Vespella de Gaià, Daniel Cid, en compliment del pacte de govern subscrit entre convergents i socialistes. A l’ombra de la catedral de Tarragona, que es mostra immensa rere la finestra del seu despatx, Virgili admet que se sent molt satisfet de la tasca duta a terme durant el bienni i d’haver gaudit d’un entorn immillorable que li era, en gran part, desconegut.
És un llibre que realça el valor de l’edifici que us acull, no?
Efectivament. És una revisió del llibre que vam fer fa uns anys perquè s’han descobert coses noves a causa de les ampliacions que s’han anat fent. És un llibre que barreja arquitectura i arqueologia i estic content de marxar amb una obra com aquesta.
Si m’haguessis de descriure aquest edifici amb un titular, quin seria?
És un edifici viu i no és fàcil en els edificis que a mesura que vas baixant van agafant edat. S’ha sabut combinar l’arqueologia amb l’arquitectura medieval i del segle XX i XXI. I és un gust poder treballar en un lloc com aquest, a escassos 15 metres del lateral de la catedral al bell mig del rovell de l’ou de Tarragona.
Abans era l’hospital de Santa Tecla, ara el Consell Comarcal del Tarragonès, dedueixo que combina molt bé el patrimoni i la funcionalitat?
I, durant una temporada, habitatges privats. Combina a la perfecció i no és fàcil perquè és més fàcil treballar en un edifici nou que no pas haver d’adaptar un edifici antic.
Reflecteix un dels valors de Tarragona: tenir un patrimoni viu.
Sí, i això passa a molts llocs de la ciutat i és bo perquè tenir la façana restaurada i un edifici buit és com tenir un PortAventura. PortAventura ja està on ha d’estar i, aquí, el que interessa, és que darrere d’aquestes parets de pedra hi hagi vida perquè, si no, acabes tenint un nucli antic de cartó i pedra.
Com valora aquests dos anys al capdavant del Consell Comarcal del Tarragonès?
En l’àmbit personal m’ha servit per conèixer moltes coses de Tarragona i per aprendre noves maneres de fer que podré aplicar a la gestió del meu municipi. També he vist que el Consell Comarcal fa molta feina. De vegades hi ha gent que qüestiona la seva idoneïtat i suposo que és per desconeixement. Des de dins, es veu la feina que s’arriba a fer, sobretot en el camp dels serveis socials i dels serveis mediambientals als municipis petits. Si algun dia treuen els consells comarcals, aquests pobles més petits patiran.
Dedueixo que no els trauries per res.
Es pot discutir l’estructura política. Potser amb un consell d’alcaldes que, de tant en tant, es reunissin n’hi hauria prou. Però el que sí que s’ha de conservar és l’estructura interna. Això sí, cal resoldre el sistema de finançament perquè no podem estar patint per si la Generalitat o els ajuntaments ens fan els ingressos.
Com ho heu capejat això vosaltres?
Hem fet balanç dels sis darrers anys, els dos meus i els quatre del Fede Adan, i la feina que s’ha fet internament des de tots els departaments, però sobretot gràcies a la gerència, ha fet que passéssim d’un endeutament d’uns 17 milions d’euros que hi havia al 2011 al deute zero d’avui en dia.
Renoi!
I el període de pagament a industrials era de 18 mesos i, avui dia, està a 20 o 22 dies. I això també es deu al fet que els ajuntaments han fet la seva feina. La veritat és que hi va haver un moment que els ajuntaments ens pensàvem que el Consell Comarcal era un banc, cosa que va propiciar uns deutes brutals dels ajuntaments amb l’entitat. La Generalitat també s’ha posat al dia amb el consell i això també ens ha permès respirar.
Potser el desconeixement de què parlaves té a veure amb el fet que molts serveis els presteu als ajuntaments. Però també hi ha altres serveis destinats a la ciutadania, no?
I tant, un exemple són les ajudes al lloguer, per a les quals fa poc que s’ha acabat el termini i hi havia dies que teníem una trentena de persones aquí baix entregant les sol·licituds. Ara, estan en marxa les ajudes per reparació d’habitatges a majors de 65 anys. Són ajudes i serveis que gestionem i oferim a través del Consell Comarcal, com també el servei d’atenció al domicili.
Però passa desapercebut a ulls dels ciutadans?
Sí, per diverses coses. Molts dels tràmits es fan als ajuntaments i sembla que és el consistori qui ofereix aquest servei. El pes d’una ciutat tan gran com Tarragona que és capital de província també fa que passem més desapercebuts. I tampoc pots fer gaire exposició pública de la tasca en l’àmbit dels serveis socials.