Els darrers accidents de trànsit en què s’han vist implicats conductors que conduïen sota els efectes de les drogues o l’alcohol han generat la reacció del govern espanyol que, recentment, ha anunciat que els conductors que enxampin beguts o drogats hauran d’anar al metge abans de recuperar el carnet. Parlem amb el doctor Josep Serra, metge de primària del CAR de Vila-seca de la Xarxa de Santa Tecla, ideòleg de la proposta per al control d’incapacitats en la conducció (SIGIVT) i membre del Grup de Reincidents del Servei Català de Trànsit, sobre aquesta mesura.
Una persona pot estar incapacitada per conduir per molts motius (pèrdua de visió, arrítmia, ictus, epilèpsia, apnea consum d’estupefaents…) i malgrat això, les autoritats no saber-ho perquè no els consta aquesta informació. Els facultatius d’atenció primària són els que poden detectar, en primera instància, aquestes possibles incapacitats, però els canals que tenen per comunicar-les no estan, a hores d’ara, correctament articulats o estandarditzats i són poc àgils. «D’una banda, carregar a qualsevol metge la responsabilitat de donar a conèixer a les autoritats competents que una persona pot patir una incapacitat a l’hora de posar-se al volant, pot entrar en conflicte amb la protecció de la llei de dades personals i, d’una altra, pot crear un deteriorament en la relació entre el pacient i el metge (moltes persones tenen en el vehicle el seu modus vivendi, per exemple i, els fa por perdre el permís de conduir) o, el que és pitjor, ocultament de patologies, que pot crear l’efecte contrari», afirma Serra.
Segons el facultatiu, l’atenció primària és un canal molt vàlid per gestionar aquestes possibles incidències, però no és l’únic. Existeixen altres vies per fer-ho que poden ser igual d’efectives i, el més important, complementàries entre si: «l’autodeclaració (declaració jurada) per part del mateix conductor; els centres d’inspecció mèdica, que haurien de posar més èmfasi a l’hora de cedir la informació a les autoritats quan emeten un informe per incapacitat incompatible amb la conducció o una incapacitat temporal revisada; i també el cercle familiar més directe del pacient, els treballadors socials i, finalment, els centres sanitaris a l’hora de donar una alta sanitària. L’atenció primària s’hi ha d’implicar, però la seva tasca s’ha de centrar de manera més intensa en l’educació viària i en la conscienciació sobre la necessitat de comunicar de manera voluntària aquestes situacions», afirma el metge.
Projecte SIGIVT
Per resoldre aquest problema, el doctor Josep Serra va desenvolupar ara fa tres anys un projecte encaminat a crear una història viària compartida, és a dir, que permeti detectar quan una persona, per la circumstància que sigui, no és apta per a la conducció. Tot i que el projecte se centra principalment en casos relacionats amb malalties o ús de medicaments, també el consum d’estupefaents, com l’alcohol o les drogues hi tenen cabuda.
El projecte, que ha estat avalat pel Servei Català de Trànsit, s’anomena SIGIVT (Sistema Integrat de Gestió de les Incapacitats Viàries Transitòries) i és una iniciativa pionera a tot Europa. La Direcció General de Trànsit (DGT) també el té damunt la taula.
L’objectiu és crear un sistema que permeti que notificar aquesta incapacitat temporal o permanent d’un pacient per posar-se al davant del volant i que aquesta notificació sigui compartida per tots els estaments que estan implicats en la gestió la sinistralitat al volant, ja que tal com afirma el doctor Serra, és un tema transversal que afecta molts departaments de l’administració. «Mobilitat no implica necessàriament conduir vehicle privat sinó que és un concepte més ampli on entren polítiques de millora del transport públic, ja que el dret a la mobilitat és factible avui, tot i no tenir vehicle propi».
Aptitud i actitud
A tall de conclusió, el doctor Serra afirma que «aquesta proposta seria la base per poder gestionar el coneixement de l’aptitud per conduir d’una manera àgil i amb les degudes garanties de la llei de protecció de dades, però aquest sistema sempre hauria d’anar darrere del foment de l’autodeclaració o l’autorresponsabilitat, ja que a més de l’aptitud importa l’actitud».