Som mediterranis. La nostra vila, mimada des de fa mil·lennis per un sol benèvol, fou, fins i tot, capital, de la Mediterrània. Amb un pessic de bon temps que faci, ja ens agrada gaudir del carrer fins tard i fer més el guiri que els descendents de pobles bàrbars castigats a viure nits llargues i gelades. Per aquest motiu, les programacions festives i culturals d’estiu (i part de primavera i tardor) busquen ocupar els carrers i places. També per això tenim un auditori enorme a l’aire lliure amb la muralla de teló de fons. I també devia ser la raó per la qual els romans en van fer un, de teatre, i un circ i un amfiteatre, tot sense sostre ni aire condicionat. Perquè ells no eren «tontos».
Però no tothom pot dir el mateix. I parlant de pensar, proposo posar-nos a la pell dels caps pensants de l’Àrea de Cultura que blasmen de la cultura que no s’adiu als seus gustos i creuen que la denigren tractant-la d’oci. Pobres! Heu d’entendre que si han de diferenciar entre cultura i oci, vol dir que per a ells consumir cultura és avorrit, una penitència que volen reservar a uns pocs. I quina millor manera de lliurar-nos d’aquesta penitència no ociosa que posar-la dins dels teatres. Amagada de la massa que consumim baixa cultura ociosa. Tot i la brisa agradable de les nits d’estiu i el caliu del carrer que et permet acompanyar la proposta artística d’una canya suada de frescor, els pobres caps de Cultura sacrifiquen les banalitats de l’oci per copsar la seva alta cultura amb els cinc sentits.
Tal és la seva generositat que suprimeixen els esdeveniments del Camp de Mart per patrocinar una iniciativa privada, el FiTT, que programa gairebé tots els seus actes al Metropol i al Tarragona. Cal sumar-hi dues representacions a l’Antiga Audiència i una al Seminari, ja que parlem de clausura. Fins i tot, el FiTT que sempre s’havia caracteritzat per treure el teatre dels teatres (potser per això es fa a l’estiu), renuncia a la seva particularitat per convertir-se en una espècie de programació de Teatres de Tarragona externalitzada. Mostra d’aquest nou tarannà és que inclou, fins i tot, un concert de Blaumut. Es veu que Blaumut és cultura i Melendi, oci.
Però vaja, no ens queixem i donem gràcies als nostres governants per allunyar-nos de les temptacions ocioses de l’estiu mediterrani i apropar-nos a l’estil de vida europeu de còmodes butaques i clima fred d’origen artificial que obvia les estacions de la natura.