Capellans jubilats

Per . Actualitzat el

En parlar de capellans jubilats em refereixo als mossèns que, com jo mateix, han deixat de ser rectors o vicaris (per tant, han deixat de ser els responsables, en nom del bisbe, d’una comunitat parroquial), per bé que, normalment, figuren com adscrits a una determinada parròquia, on continuen exercint el seu ministeri i presten un servei valuós, o així ho sembla, a la comunitat diocesana. De fet, els qui hem rebut el sagrament de l’orde i, com a preveres, hem rebut, en forma ministerial, el sacerdoci del Crist, mai no deixarem de ser servidors de la Paraula i ministres dels sagraments de l’eucaristia i del perdó.

El dret a la jubilació és indiscutible i, de vegades, més que un dret és un deure. Però, quan en un bisbat el nombre de mossèns jubilats arriba a superar el nombre dels preveres «en actiu», caldria repensar millor la funció d’aquests jubilats en el si de l’Església diocesana. Potser més que un col·lectiu, amb el qual es compta, sobretot per a «suplències» (i no dic que no s’hi pugui o no s’hi hagi de comptar), potser hauríem d’anar pensant en una mena d’estament que podria exercir el ministeri del «consell»), encara que el «consell», que és un fruit de l’Esperit Sant, no ha d’estar vinculat necessàriament a l’edat. Els capellans jubilats mereixen una bona vellesa; jo, personalment, la tinc, però no sé si represento el cas normal o si sóc una excepció.

El que, a parer meu, caldria anar pensant és un laïcat madur, capaç de fer-se càrrec de la pastoral, diguem-ne, ordinària –i, amb aquesta expressió hi incloc, d’alguna manera, la direcció de les mateixes comunitats parroquials–. En qualsevol cas, sempre serà veritat que en la persona del prevere es fa present en la comunitat Crist pastor i sacerdot de les nostres ànimes, el qual, com és sabut, comunica a tot el poble de Déu la seva triple funció reial, profètica i sacerdotal.

En rellegir aquest article, m’he adonat que no he dit, ni molt menys, tot el que volia dir. Si alguns dels meus lectors creuen que hi tenen coses a dir, els agrairia que em fessin arribar els seus suggeriments a través del meu correu electrònic: gilribas@tinet.org. Gràcies.