El festival de reconstrucció històrica arriba al seu punt àlgid

El Camp de Mart s’omplirà d’activitats el cap de setmana amb jocs, tallers, arts escèniques i reconstruccions

Per . Actualitzat el

La dinovena edició del festival Tarraco Viva afronta la seva recta final després de culminar amb èxit deu dies d’activitats diverses. La relació de Roma amb Grècia ha estat el punt de partida d’un certamen que aglutina un públic tan heterodox com ho són les seves activitats. Conferències i debats, activitats escolars, tallers, reconstruccions històriques, arts escèniques, projeccions d’audiovisuals… El festival ofereix propostes per a tots els gustos aprofitant els múltiples espais patrimonials de la ciutat.

Però, tot i que ja s’han dut a terme moltes activitats del programa, no cal patir perquè els dies que arriben estan més farcits d’actes que els anteriors, amb el Camp de Mart com a epicentre d’un terratrèmol que promet fer trontollar els amants de la història.

Divendres a la tarda, el Camp de Mart ja s’omplirà de jocs tradicionals romans per als més petits i tallers per a totes les edats. Alguns de fabricació de joies romanes, altres de màscares gregues o, per als més golafres, de sabors grecs a Roma. Aquestes activitats continuaran durant el cap de setmana en el qual, a banda de jocs i tallers, també es duran a terme les representacions de les titelles romanes de Genovesa Narratives Teatrals, que enguany estrenen obra amb un gladiador famós de protagonista.

Altres novetats, dins del camp de les reconsttruccions històriques són L’Oikos, una escenificació d’una casa de la Grècia clàssica; Ars Medica in Olympiis, en la qual els Thaleia ens parlaran de la medicina grega a les Olimpíades; o la que ens mostrarà la coneguda mílicia ciutadana d’Atenes, els Hoplites.

Dins de les arts escèniques, no cal oblidar els monòlegs que s’han iniciat aquesta setmana amb un èxit notable d’afluència i que s’amplien aquests darrers dies en què personatges de l’antiga Grècia es mesclen amb els romans per explicar-nos, de primera mà, com era la vida aleshores. Ni tampoc la proposta de l’Aula de Teatre de la URV, Theatron, que fa una aproximació als orígens del teatre occidental.