Ens trobem a les portes d’una nova edició del festival de recreació històrica de Tarraco Viva, una de les poques iniciatives culturals promogudes per l’Ajuntament de Tarragona que realment ha funcionat en les darreres dues dècades. El certamen mobilitza la gent de Tarragona i, de mica en mica, s’ha anat consolidant com a punt d’atracció per a turistes que, encuriosits per veure lluites de gladiadors i descobrir com era l’imperi fa dos mil·lennis, s’atreveixen durant uns dies a visitar una ciutat que viu a l’ombra dels evidents atractius de què gaudeix la Costa Daurada.
El pas dels anys demostra que les pedres, per elles mateixes, no venen ni són prou atractives per al turisme internacional. El valor arquitectònic de les restes romanes de Tarraco és innegable, tal com demostra que fossin declarades Patrimoni Mundial de la Humanitat, però és en la difusió i la projecció d’aquest patrimoni, i no només en la seva gestió i conservació, on Tarragona ha de millorar molt si vol aspirar a convertir-se en referència mundial del món romà per al gran públic i no només per als estudiosos de la matèria.
El festival Tarraco Viva, que es va posar en marxa fins i tot abans que la UNESCO posés la mirada sobre les restes de la nostra ciutat, ens ha demostrat que aquest és el camí perquè la capital tarragonina mostri al món el seu potencial, el seu tret diferencial, el seu valor cultural i perquè comenci a construir la seva pròpia marca turística alternativa i complementària a la de la Costa Daurada (estrictament relacionada amb el turisme de sol i platja). L’èxit de les edicions de Tarraco Viva és indicatiu del que una ciutat amb un patrimoni ingent pot fer per esdevenir quelcom més que una ciutat bonica on passar un dia o dos. I vet aquí que jo pregunto, no podria Tarragona estendre l’esplendor que viu amb Tarraco Viva als 365 dies de l’any?