«Tots podem aconseguir una ment extraordinària»

Ramon Fauria participa al congrés EduMindUp! de neurociència

Per . Actualitzat el

Impossible de classificar, a Ramon Fauria se li atribueixen etiquetes com ara showman de la ment, presentador, formador, conferenciant, coach… Va exercir com a advocat a Londres i Barcelona, va ser director de vendes d’una gran empresa internacional, i finalment va evolucionar i va emprendre la aventura de dedicar-se a la seva gran passió: la ment humana i el seu extraordinari potencial, aplicat fonamentalment a tres vessants: entreteniment, comunicació estratègica i optimització de talent i de vida.

«Fins ara –reflexiona– un mentalista era qui tenia poders paranormals, i jo no em veig així. Crec en la potencialitat de cada un de nosaltres. Tots podem aconseguir una ment extraordinària». El divendres 19 de maig, a les 18 hores, Fauria serà al Palau de Congressos de Tarragona amb la seva ponència «Educar innovadora-ment» dins del congrés EduMindUp! de neurociència a l’aula (www.edumindup.com).

Quins aspectes clau fan que aprenguis i recordis una informació i no una altra? Arribes a imaginar el potencial i les aplicacions que pot tenir en la teva vida professional i personal conèixer aquests «secrets»? Fauria repassarà a Tarragona una part del coneixement personal i l’experiència que ha anat adquirint sobre les claus de l’aprenentatge i del record durador i que ell sintetitza en l’acrònim INDUEIX: Interessant, Nou, Divertit, Útil, compartit i Emocionant.

«Les nostres neurones triguen entre mig segon i dos segons a decidir què fer amb els senyals que rep; allò que ens resulta irrellevant o avorrit s’elimina immediatament; allò que ens resulta interessant, emocionant o nou passa automàticament a la memòria operativa. Per tant, depèn de com sigui un esdeveniment, una xerrada, una presentació, una classe, un treball, una relació… podem imaginar si estem optimitzant l’aprenentatge i el record o no», explica.

Igual que diversos dels ponents que acudiran a Tarragona els dies 18, 19 i 20 de maig com David Bé, Begoña Ibarrola o Elsa Punset, Fauria considera que l’emoció és potser el factor més crític per seleccionar la informació rellevant: «Sense emoció no hi ha atenció; sense atenció, no hi ha memòria; sense memòria, no hi ha record; i sense record, no hi ha existència. I com fer que alguna cosa sigui emocional? Com més sentits impliquem, més potent l’experiència, l’aprenentatge i en definitiva el record».

Utilitzant la dita de Benjamin Franklin «Digues-me i ho oblido, ensenya-me’n i ho recordo, involucra-m’hi i ho aprenc», Ramon Fauria defensa que el denominador comú de tots els recursos esmentats i factor clau en l’augment d’aprenentatge i record és la diversió ben entesa. «En la teva vida personal o professional observes que allò que t’avorreix et distància i et desconnecta; en canvi, allò divertit t’acosta, et connecta… Quants professors ens hem trobat al llarg de la nostra vida que, sabent molt sobre la matèria, no la sabien comunicar o transmetre adequadament, mentre que altres, els millors, van saber recórrer a estratègies, entre elles jocs i anècdotes que t’enlluernaven amb entusiasme i passió sobre el que explicaven».

En aquest context, Fauria encara recorda com, al cap de deu anys, un professor va ser capaç d’enganxar al coneixement i l’estudi a través d’un joc molt popular a aquell temps: la Ruperta fantasma de l’1,2,3… responda otra vez: «En un tauler amb preguntes de tot tipus, qui aconseguia arribar a la Ruperta s’emportava un gran bol de caramels, i com més preguntes sabessis, més oportunitats tenies d’emportar-te el desitjat premi».

«Són lliçons que no oblides; també recordo les anècdotes del professor de Dret Penal, la classe tothom esperava amb ànsia… A través d’elles, apreníem eficaçment la tipologia dels delictes», exemplifica Fauria, alhora que estimula els educadors a treballar creativament el concepte de la novetat, «el que es percep com inusual a comparació amb les rutines normals diàries, alguna cosa diferent, diferent i fins i tot buscant una reacció a través d’allò que és estrambòtic o estrafolari».