Justícia ambiental

Per . Actualitzat el

Viure en aquest planeta únic no pot ser gratuït. Per primera vegada, la humanitat s’enfronta a un repte que heretaran la resta de generacions i que condicionarà la seva supervivència. La lluita per aconseguir un món més just no s’atura i quan fracassem sempre podem tenir l’esperança que generacions futures, més sàvies que nosaltres, ho faran millor. Però davant de l’escalfament global i els efectes immediats del canvi climàtic al nostre entorn més proper ens adonem que les conseqüències dels nostres actes comencen a ser irreversibles i que, si confiem en els nostres fills perquè arreglin el desgavell, ja serà massa tard. Veient l’amor que la immensa majoria de mares i pares senten pels seus petits es fa difícil d’entendre com és possible que la humanitat no s’esforci més a preservar-los el món que han d’habitar i en el qual han de poder criar als nostres nets. La consciència ecològica és cada dia més forta però la situació també és cada dia més crítica. L’activitat econòmica és una de les dianes que més dards reben en aquest àmbit perquè, com a tal, requereixen l’ús de molts recursos per dur a terme les seves tasques i, alhora, generen molts més residus que el ciutadà individual. Per aquest motiu, dediquem un especial a la sostenibilitat, un mot present en el dia a dia de l’Administració i de les empreses que busca canviar formes de fer per tal de minimitzar l’efecte negatiu de l’activitat humana en el medi natural.

En aquest sentit, i per tal d’assolir l’excel·lència en aquest camp, comprovem que cal incentivar les empreses que es comprometen amb el medi ambient però, sobretot, cal fer entendre a la societat que apostar per la sostenibilitat no és només un acte altruista per a les generacions futures sinó que té una rendibilitat econòmica inherent perquè els recursos són cada cop més escassos i, en conseqüència, més cars. Perquè sostenibilitat implica malbaratar menys i, al cap i a la fi, aquest és l’objectiu de totes les empreses. No podem oblidar tampoc l’apartat punitiu. Aquell del qual s’han de fer càrrec les administracions per evitar que alguns poca-soltes tinguin la temptació de vulnerar les lleis existents que, a banda de protegir als individus, han de mirar per la justícia ambiental.