La mà d’obra barata, una subvenció encoberta al sector

L’economista Miquel Puig denuncia una distorsió del mercat en les zones turístiques causada pels baixos sous

Per . Actualitzat el

Miquel Puig ha posat al descobert les vergonyes del turisme espanyol en la seva conferència al Bon dia Tarragona que organitza la Cambra de Comerç de la ciutat. Puig, actual director general del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya, ha estat vinculat al món del turisme des de fa dècades havent ocupat el càrrec de director general d’Abertis Airports i secretari general d’Indústria, Començ i Turisme de la Generalitat de Catalunya.

En la seva xerrada, Puig ha demostrat que els habitants dels territoris de l’Estat que basen la seva economia en el turisme estan més empobrits que els que tenen com a sector principal l’industrial. «Mirem on mirem a Espanya, a l’economia basada en el turisme li va pitjor», ha assegurat Puig.

A banda de tenir una renda per càpita més baixa, les zones turístiques registren un nombre d’aturats més elevat que les altres. Per exemplificar-ho, Puig s’ha fixat en les Illes Balears i les ha comparat inicialment amb Lleida i, posteriorment, amb el Tirol austríac per demostrar que no és tant un problema del turisme com un problema de la gestió que se’n fa a l’Estat espanyol. «Es diu que necessitem turisme de qualitat i que això vol dir que els turistes tinguin molts diners i els hotels siguin de moltes estrelles però no, no és això. Nosaltres estem venent el nostre producte massa barat, més barat del que ens costa i les empreses que venen més barat del que els costa, com més venen, pitjor», afirma.

I si venem barat el producte, és perquè els costos són baixos. Per Puig, el problema són els baixos sous que, en general, el sector turístic paga als seus treballadors. Tornant a fer referència a la regió turística del Tirol, que té un PIB molt més elevat que les Illes Balears, Puig explica que «el desllorigador de tot això és el conveni col·lectiu dels treballadors de l’hostaleria d’Àustria que no és gaire diferent de l’espanyol però que allí es compleix i aquí no».

Aquesta precarietat laboral fa que el poder adquisitiu i, per tant el nivell de vida, dels habitants de les zones turístiques espanyoles sigui més baix. A banda, també és una causa d’abandonament escolar prematur que, a les Illes Balears i a Catalunya, és dels més alts d’Europa segona dades de l’Eurostad.

Puig, fins i tot, ha parlat de subvenció encoberta de l’Estat a les grans empreses turístiques que paguen sous per sota del llindar de pobresa i, per tant, provoquen que els seus treballadors no retornin els serveis que l’Estat ens presta a tots. «L’educació i els serveis sociosanitaris són 200.000 € (que inverteix l’Estat en cada individu). Qui paga aquests 200.000 €? No els paga l’hotel, ni l’hoteler, ni el client de l’hotel. Per tant aquest hotel està subvencionat per la resta de la societat. L’activitat turística està subvencionada en la mesura que utilitza mà d’obra molt barata».

Però, Puig no acaba amb la diagnosi sinó que és fixa amb la resta d’Europa per posar sobre la taula dues possibles solucions: «o el conveni col·lectiu s’aplica, cosa que desgraciadament des de l’última reforma laboral és impossible, o posant un salari mínim que ens protegeixi a tots d’aquesta distorsió del mercat que suposa subvencionar de manera amagada les activitats que utilitzen la mà d’obra barata».

Per acabar, el conferenciant ha recordat que ni tot el sector turístic és culpable d’aquest desequilibri social ni aquesta realitat devastadora és només aplicable al sector del turisme. Malgrat això, recorda que és en el turisme on més es produeix aquesta subvenció encoberta.