El síndic de Greuges de Catalunya ha fet arribar una carta a l’Ajuntament de Tarragona amb recomanacions sobre el tema del soroll a la Part Alta. Havent escoltat només una part dels veïns del barri –el col·lectiu anomenat Farts de Soroll, que admeten que a les seves reunions «alguna vegada han arribat a les 30 persones»–, Rafael Ribó ha tirat pel dret i ha fet arribar una llista de suggeriments al consistori tarragoní. Recordem que l’Associació de Veïns de la Part Alta ja ha dit en més d’una ocasió que no comparteix les demandes de Farts de Soroll i agrupacions de Setmana Santa del barri i colles castelleres han demanat que no es criminalitzi la cultura.
En la missiva feta arribar al consistori, a la qual ha tingut accés NotíciesTgn, el síndic recomana que l’Ajuntament no autoritzi «a l’any més de 12 activitats extraordinàries amb incidència acústica en una zona determinada» i que elabori «sense demora» el mapa de capacitat acústica de Tarragona. En aquest sentit, Ribó demana també que es facin «els mesuraments sonomètrics pertinents per objectivar de manera adequada les molèsties de sorolls que denuncien els veïns».
Tot i aquestes recomanacions de caràcter general, el síndic fa molta incidència en les festes majors i sol·licita que l’Ajuntament faci compatible «el dret a l’oci i el dret al descans i al gaudi del domicili dels veïns de la Part Alta quan se celebrin les festes de Sant Magí i Santa Tecla», o sigui, durant uns 15 dels 365 dies que té l’any. Per aquest motiu, Ribó demana que s’analitzi «l’impacte acústic de les activitats que es desenvolupen a la Part Alta durant les festes de Sant Magí i Santa Tecla per tal que s’implementin totes les mesures correctores que permetin reduir els nivells d’immissió sonora als límits previstos per la normativa». A banda, recomana que l’Ajuntament «exigeixi la instal·lació de limitadors acústics en els concerts a l’aire lliure».
La utilitat de les cartes del síndic de Greuges
Fa poc més d’un parell d’anys, el síndic de Greuges va fer una recomanació a la delegació del Govern que no va ser escoltada ni pel delegat d’aleshores, Quim Nin, ni per l’actual, Òscar Peris. Es tractava de la tercera planta de l’EOI. Un cas ben diferent perquè, a diferència del soroll a la Part Alta, no va sortir cap entitat que es posicionés en contra de la petició dels alumnes de l’Escola Oficial d’Idiomes de Tarragona.
Sigui com sigui, en el cas de l’EOI de Tarragona, i tot i les més 5.000 signatures recollides, les recomanacions d’una figura que costa als catalans i catalanes prop de 6 milions d’euros l’any van caure en sac foradat.