L’ai al cor

Per . Actualitzat el

La incertesa és molt mala companya de viatge. De mica en mica ens veiem abocats a viure constantment amb l’ai al cor perquè actualment ningú no pot donar res per segur. Sabem on érem, potser on som, però en cap cas sabem del cert què ens depararà el futur.
Arribaré a final de mes? Conservaré la feina? Podré donar una bona educació als meus fills? Com ho faré quan els meus pares es facin grans i no puguin viure sols? Tindré salut els pròxims anys? I els meus familiars? Seré feliç?…
Són preguntes que tothom es fa i que, malauradament, no tenen ni trobaran resposta. Segurament sempre han estat difícils de respondre, també per les anteriors generacions de tarragonins i tarragonines, però ara ho són més que mai.
I és que, al cúmul de sorpreses inesperades i sotracs que ens sobrevenen de manera natural a la vida, ara cal afegir una inestabilitat/desafecció política sense precedents i una situació econòmica que ha deixat tocats els fonaments de la nostra societat del benestar.
En aquest número de Notíciestgn parlem dels resultats del darrer Baròmetre d’Opinió Política elaborat pel Centre d’Estudis d’Opinió a partir d’enquestes a ciutadans i ciutadanes de Catalunya i, també, de les comarques de Tarragona.
Els grans problemes estan clarament identificats. El primer, recurrent des de l’esclat de la crisi, és la precarietat laboral i l’elevat índex d’atur que encara arroseguem. Sense treball estable no hi ha certesa econòmica i, per tant, és molt difícil fer plans de futur en temes cabdals de la vida com ara el lloc de residència, l’educació dels fills, la jubilació o, fins i tot, l’oci.
I ara anem al segon i al tercer problema, protagonitzats en ambdós casos pels polítics. Aquells qui, teòricament, haurien de treballar i prendre decisions per reduir la incertesa i aconseguir que la gent tingui, com a mínim, la sensació que és propietària de la seva vida i del seu futur. Mentrestant, ens toca habituar-nos a viure amb l’ai al cor.