El passat divendres vaig poder confirmar una sospita que tenia: el comitè organitzador dels Jocs del Mediterrani no té ni idea de comunicació. Per què dic això? Doncs és molt senzill. Vaig acceptar una invitació del regidor del Tarragona 2018, Javier Villamayor, per conèixer in situ les obres de l’Anella Mediterrània a Campclar. Durant les gairebé dues hores que va durar la visita em vaig sorprendre en més d’una ocasió. Vaig experimentar sentiments totalment contradictoris. Alguns motivats per la ignorància. Ho reconec. Desconeixia què passava a l’anella i què s’hi estava fent. Villamayor, persona que he criticat molt, feia de cicerone, facilitant tot tipus de detalls i esclarint molts dels meus dubtes. Ell ho explicava amb passió i de manera didàctica. En alguns moments intentava, amb els dubtes, posar-lo en un compromís, però Villamayor ho té clar. He de confessar que, després de la visita, no penso igual que quan hi vaig entrar. El regidor m’ha contagiat la seva il·lusió en veure com avancen de les obres i imaginar el que pot representar per a la ciutat aquell espai, després dels Jocs. No tinc ni idea si es faran ni com es faran, però estic segur que els tarragonins acabaran fent seva aquella zona de la ciutat. La política és una altra cosa. Quan queda poc més d’un any per a la celebració d’aquest esdeveniment, és una llàstima –i un error de comunicació– que moltes associacions, instituts, clubs… no hagin visitat encara l’anella. Crec que l’Ajuntament i el comitè organitzador s’equivoquen a l’hora de «vendre» aquest llegat. És cert que la manca de credibilitat política fa difícil la connexió amb el projecte sense haver-lo vist in situ. Fins ara, la comunicació, per les raons que siguin, ha estat un veritable desastre, sobretot per la seva ineficiència. No hi ha cap altre remei que obrir l’anella a la ciutadania i aconseguir que els tarragonins l’adoptin, en cas contrari aquests jocs estan abocats al fracàs. Villamayor, a distància curta, sap transmetre el missatge i la il·lusió, per tant, només cal engrescar el poble i allunyar-nos del fantasma de l’engany i de les incoherències polítiques. Per què costa tant comunicar?
No sóc capaç d’aventurar si es faran els Jocs o no, però estic convençut que l’anella es convertirà en un dels llocs més freqüentats de la ciutat.
