Només un canvi de mentalitat permetrà arribar a la igualtat

La UE reconeix que encara resten 70 anys perquè la paritat entre homes i dones sigui efectiva

Per . Actualitzat el

El 8 de març es commemora el Dia de la Dona Treballadora, una data que en ple segle XXI encara té raó de ser, i més quan des de la UE es reconeix que encara resten 70 anys perquè la igualtat entre homes i dones sigui efectiva. En termes generals, les desigualtats salarials i laborals i la violència de gènere esdevenen els principals handicaps per al sexe femení en aquest camí cap a la paritat.

Si ens centrem en un dels àmbits en què la presència femenina és estudiada i analitzada de manera més o menys exhaustiva, com és la Universitat, podem copsar que, tot i que s’ha avançat molt respecte a anys pretèrits, encara resta molt per fer per assolir la pretesa igualtat entre homes i dones i que potser no és qüestió de fer grans i contundents accions sinó d’un canvi de mentalitat que permeti copsar les virtuts de no fer distincions de gènere sinó de valorar cadascú pels seus propis mèrits.

No va ser fins al 2011 que el sistema universitari espanyol va realitzar el primer estudi acurat sobre la situació de la dona en aquest àmbit. Des d’aleshores tan sols s’havien fet aproximacions d’acord amb dades poc detallades que mostraven una realitat esbiaixada.

Ara, ja en disposició d’informes de competitivitat que s’equiparen als europeus, es pot fer una radiografia més acurada de la presència femenina en les universitats tant espanyoles com catalanes, entre els quals s’inclou la tarragonina Universitat Rovira i Virgili.

Parlem amb Inmaculada Pastor, directora de l’Observatori de la Igualtat de la URV, que assenyala que «les principals conclusions del darrer informe de competitivitat,  indiquen que, tot i que lenta i progressiva, l’evolució és un fet. Com a dada significativa,  cal destacar que a la dècada dels anys 90 la presència femenina en la comunitat docent de la URV era d’un 36% mentre que ara és del 44%. Malgrat aquest increment, costa explicar per què entren moltes menys dones que les que es formen a la universitat», assenyala Pastor.

Aquest fet és extrapolable a totes les universitats europees, espanyoles i catalanes, igual que les principals desigualtats que han d’afrontar les dones dins l’àmbit laboral universitari.

Desigualtats

Segons Pastor, dins l’àmbit  de la investigació, la recerca i la docència, es detecten principalment tres tipus de desigualtats que «a grans trets, podríem extrapolar a molts altres àmbits laborals», i que són, per una banda, «que la dona té més dificultats a l’hora de promocionar-se: és el conegut “sostre de vidre”, un índex elaborat per la mateixa Unió Europea que posa en xifres allò que podria semblar una percepció. Així, segons aquest índex, diem que no existeix sostre  de vidre quan la puntuació és inferior o igual a 0 i que n’hi ha quan és superior.  El darrer informe assenyala que la mitjana d’aquest índex al nostre país és d’1,80 en el conjunt de disciplines, essent l’àmbit de les ciències agrònomes i agràries (amb un 2,36) on les dones tenen més dificultats per promocionar-se, mentre que el de ciències naturals i humanitats (amb un 1,6) és on en tenen menys.

Un segon escenari en el qual les dones estan en desigualtat és en l’accés a càrrecs de gestió i de decisió: «hi ha poques dones rectores, tant a Catalunya com a Espanya, ja sigui perquè les dones no presenten candidatura o perquè els equips no són paritaris», indica.

Una tercera desigualtat es detecta en els reconeixements a dones en premis, honoris  causa, invitacions a conferències, inauguracions de curs… on la presència femenina és molt baixa. «Parlem de xarxes de contactes marcadament masculines que propicien més presència d’homes que de dones en molts d’aquests reconeixements. Aquí cal destacar la necessitat de modificar els criteris de promoció i apostar per la meritocràcia, és a dir, que cadascú pugui ser reconegut pels seus propis mèrits sense estar sotmesos a l’impacte dels estereotips», assegura Pastor.

Canvi de mentalitat

Davant d’aquest escenari, la pregunta és: s’estan fent bé les coses? Calen més accions contundents?

Segons la responsable de l’Observatori de la Igualtat de la URV, el problema és que «sovint pensem que ho estem fent bé, però malauradament les dinàmiques vistes fins ara ens indiquen que no», assegura. «Més que accions específiques en contra de la desigualtat, cal un canvi de mentalitat, voler que les coses realment siguin diferents i desterrar estereotips que tots, tant homes com dones, tenim molt interioritzats». I assenyala la importància que té la implicació dels homes en la lluita per la igualtat: «la seva implicació comportarà un impacte en les dinàmiques individuals que afavoriran aquest canvi», conclou.