La setmana passada va expirar el mes de termini legal concedit a la banca pel Reial Decret 1/2017 per crear un servei específic d’atenció al client amb relació a possibles clàusules abusives en les hipoteques. Des d’aquesta data, concretament el 21 de febrer, les entitats de crèdit disposen de tres mesos per atendre les reclamacions dels seus clients: bé acceptar-les –si més no en part– i avenir-se a negociar, o rebutjar-les. La possibilitat de no contestar també existeix en aquest escenari.
El final d’aquesta «treva» d’un mes imposada pel Govern ha significat que a Tarragona, igual que a la resta del país, s’hagi produït un increment exponencial de les consultes, que ja s’havien revolucionat des que uns dies abans –el 15 de febrer– el Tribunal Suprem ordenés al BBVA la devolució completa de les quantitats cobrades per les clàusules sòl en una de les seves hipoteques. Una sentència que confirma la doctrina ja expressada pel Tribunal de Justícia de la UE al desembre.
Els despatxos d’advocats i les associacions de defensa dels consumidors estan desbordats. Tot i que cap s’atreveix a donar una xifra estimada del nombre d’afectats a Tarragona, les xifres de l’Institut Nacional d’Estadística indiquen que en l’última dècada (les primeres clàusules sòl es van signar en 2007) s’han formalitzat més de 100.000 hipoteques. En el 100% dels casos, segons Adicae (Associació per a la Defensa de Consumidors i Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances), caldria analitzar la devolució, o, si més no, el repartiment de les despeses de constitució.
13.000 possibles demandants
Pel que fa a un altre tipus de disposicions abusives, entre les quals hi ha les clàusules sòl, alguns especialistes consideren en una estimació prudent que una de cada tres hipoteques estan contaminades, fet que grosso modo, implica que, només a Tarragona, estaríem parlant de 33.000 clients amb dret a reclamar. L’especialista Merche Portabella, que dimarts al vespre va oferir una xerrada en qualitat d’assessora de la Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona, calcula que al voltant del 60% dels casos es resoldran durant la negociació amb el banc. Amb les xifres apuntades quedaria davant els jutges de la demarcació una bossa de perjudicats de més de 13.000 persones.
Aquesta xifra fins i tot podria augmentar sensiblement, ja que els experts adverteixen que el Decret Llei exclou petits empresaris, autònoms i altres entitats com les comunitats de propietaris, fet que representa un percentatge important de perjudicats, de manera que es manté l’amenaça del tsunami de demandes que ja es veia venir quan es va conèixer la sentència del Tribunal de Luxemburg.
El Ministeri de Justícia ha avançat ja la creació d’almenys un Jutjat de Primera Instància per cada província i el reforç dels existents amb personal de suport per atendre la previsible allau de denúncies i intentar evitar el col·lapse.
Consultes gratuïtes
A Tarragona, Adicae ha hagut de contractar un tècnic a jornada completa per atendre l’allau de consultes. «El volum de treball s’ha disparat», descriu Llúcia de Fredes al telèfon de l’entitat. Ho confirma també Jordi Amela, advocat i delegat a la província de l’Associació de Perjudicats per les Entitats Financeres (APEF), que comptabilitza al seu despatx «entre 15 i 20 consultes setmanals».
En tots dos col·lectius, els primers contactes d’assessorament de possibles afectats són gratuïts. «És fonamental examinar la documentació i fer quatre números; abans de seure amb el banc cal saber, més o menys, si la xifra que ofereix l’entitat és l’adequada o no, ja que els bancs intentaran pactar a la baixa», explica Amela.
Les estratègies de les diferents entitats de crèdit varia des de postures com la de Bankia, que ja s’ha aprovisionat els fons per a una devolució automàtica amb caràcter general, fins a altres més dures com la del Sabadell que anuncia que es defensarà als tribunals. Segons la seva visió, en els seus productes no es donen les circumstàncies de falta de transparència amb què el Suprem descriu les hipoteques abusives com la falta informació «prou clara», la incorporació «fins i tot emmascarada» de les clàusules sòl de manera conjunta amb altres; l’absència de simulacions sobre diferents escenaris de tipus d’interès o la nul·la comparació amb altres modalitats d’hipoteca.
Davant l’allau d’informacions, de vegades confuses o discordants, Merche Portabella recorda als possibles afectats que «no és un tema nou, sinó que es fa molts anys que s’hi batalla, la primera sentència és de l’any 1993, i el que ha resultat clau és el dictamen de Luxemburg, que disposa la devolució total, amb retroactivitat més enllà del 9 de maig de 2013».
L’estratègia jurídica de reclamació, per a aquells que no arribin a un acord amb el seu banc, tampoc és unívoca. Adicae, igual que altres entitats, recomana sumar-se a les demandes col·lectives que estan preparant els seus advocats, mentre que APEF considera que les querelles individuals, «cas per cas», són més efectives.
