Que parli el poble

Per . Actualitzat el

El dia 6 de febrer de 2017 formarà part de la història de Catalunya. És la primera vegada que un expresident de la Generalitat és jutjat per haver permès que el poble exercís el seu dret de vot. Jo vaig poder assistir, des de l’interior del Tribunal Superior de Justícia, a les declaracions judicials d’Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau. Davant del tribunal que els haurà de jutjar, els exgovernants van haver de donar explicacions sobre la seva «actitud democràtica». Quina contradicció!!!

No expressaré la meva opinió personal sobre el procés sobiranista, però vull compartir l’experiència viscuda i la barreja de sentiments durant la desfilada dels acusats i la posterior entrada al palau judicial. Era impossible no emocionar-se veient milers de persones exigint justícia. És una bestiesa que una democràcia jutgi un governant per decidir escoltar el poble. No hi ha consultes il·legals i encara menys si no són vinculants.

Estem parlant de drets, de construir el futur. Seria una rucada pensar que els milers i milers de persones que van sortir al carrer ho van fer per Artur Mas. No. Que va. Ho haurien fet igualment si el president hagués estat un altre. No personalitzem el 9-N. Està en causa la democràcia. És obvi que les formes adoptades per celebrar la consulta podrien haver estat més encertades. Segurament. El problema és que el govern de Rajoy va tancar totes les portes de diàleg amb l’amenaça del discurs de la por.

Dilluns es palpava un ambient enrarit. Les posicions s’estan radicalitzant. La gent està perdent la paciència. El conflicte ciutadà és cada cop més evident i extremat. Ja no hi ha lloc per a la moderació. La guerra social és una evidència. La solució passa, òbviament, per permetre que els ciutadans s’expressin. I respectar el veredicte popular. Si guanya el Sí, l’Estat s’haurà de comprometre a respectar-lo i, en el cas que el no s’imposi, el poble català haurà de saber encaixar-lo i evitar l’assumpte durant 50 anys.

La sentència del 9-N marcarà un abans i un després. El tribunal, amb el jutge José María Barrientos al capdavant, té una missió importantíssima. Si s’absol els tres acusats, la Fiscalia i l’Estat perdran credibilitat; i si se’ls condemna, la democràcia en sortirà perdent. Amb tot això, és cert que no hi ha excusa per a la desobediència, sobretot si es pretén ser un país democràtic i civilitzat. El PP s’equivoca en judicialitzar un fet polític, però Artur Mas es va equivocar en materialitzar la consulta, conscient que estava prohibida pel més alt tribunal.

Espero que el president Puigdemont no torni a equivocar-se repetint un fet que només entorpeix el procés. S’hauria de deixar que el poble prengui la iniciativa, perquè no és el mateix que Rajoy ignori el president de la Generalitat que que ho faci amb tots els catalans. La desobediència política enfanga, mentre que l’empenta ciutadana provoca, inevitablement, una reacció.