«Hem de fer que la brossa deixi de ser anònima»

Entrevista a Josep Maria Tost, director de l’Agència de Residus de Catalunya

Per . Actualitzat el

El Camp de Tarragona incrementa la generació de residus durant el 2015 i recicla menys que el 2014. A Catalunya, tot i que els percentatges de reciclatge són més alts, fa anys que no es millora en aquest àmbit. Per aquest motiu, l’Agència de Residus de Catalunya ha llançat una campanya més agressiva per conscienciar un gruix important de població que encara no recicla les cinc fraccions i, per tant, contribueix al canvi climàtic.

Una campanya molt potent.
Després de diverses campanyes, hem vist que estem estancats. La nova campanya és molt més directa. De reflexió. Per mostrar que reciclar no és una qüestió estètica, que ens juguem el futur dels nostres fills.

Ens el juguem?
El canvi climàtic afecta molt directament al territori. Els pagesos del Camp de Tarragona ja el noten. Pensa que cada quilo de fracció orgànica que no reciclem, implica 1,4 quilos de CO2 a l’atmosfera. I cada quilo de paper, 3 quilos de CO2 a l’atmosfera. La població mundial creix i si no practiquem l’economia circular, això serà insostenible.

En canvi, al Camp de Tarragona empitjorem.
Ens hem relaxat, el reciclatge baixa dos punts i mig. Estem per sota de la mitjana catalana i, a més a més, el territori és un gran generador de residus a causa del turisme.

Tan diferents som els tarragonins dels osonencs (que reciclen molt per sobre de la mitjana)?
No. Es tracta d’implicació i voluntat. I aquí l’Administració local hi té molt a veure.

Penso com n’és de difícil reciclar a la Part Alta.
És una llàstima. Als barris antics està demostrat que el porta a porta és molt eficient.

Passa per aquí el futur?
En part. El porta a porta s’ha de combinar amb la bossa amb xip, el cubell amb xip, el contenidor amb targeta… hem de fer que la brossa deixi de ser anònima.

Pagament per generació?
El pagament per generació és el futur. La gent diu: jo reciclo però el que no recicla paga igual. El problema és que no sabem pel que paguem. Per què la gent no té l’aixeta de casa oberta tot el dia? O les llums enceses tota la nit? Perquè el comptador corre. Amb la brossa no passa. La majoria de gent no sap ni quant paga de taxa d’escombraries. A Catalunya hi ha només tres municipis que el duen a terme, però és un sistema molt arrelat a Àustria, Alemanya, Bèlgica, Països Baixos….

La UE ens demana arribar al 50% de reciclatge el 2020.
Europa ho té molt clar: no llençar res que tingui valor. Reciclar és una cosa de sentit comú però si no arribem al 50%, el 2020 i al 70%, el 2030, se’ns sancionarà.

I a Catalunya estem al 39%.
L’àmbit ambiental a Catalunya l’hem d’acabar de consolidar. Per això demanem la implicació del món local. Els territoris com la Conca de Barberà o la Terra Alta, que hi han apostat i hi han invertit recursos, veuen els resultats.

Què pot fer el món local?
La proximitat és la clau. L’educador a peu de carrer, per exemple. La gent no recicla l’orgànica perquè diu que fa pudor. Jo fa 16 anys que la reciclo i si fas servir el cubell amb forats, no fa pudor perquè l’aire ho impedeix. Són excuses.

Com estan el Tarragonès i el Baix Penedès en comparació amb la resta de Catalunya?
Han de millorar molt encara. El Baix Penedès és de les comarques que més residus genera de Catalunya i la que pitjor recicla del Camp de Tarragona.

I Tarragona ciutat? Com podria millorar les seves xifres de reciclatge?
El futur és combinar diversos mètodes de recollida. A Tarragona per exemple: el port a porta pel centre històric i les urbanitzacions i la recollida amb contenidors amb targeta a l’eixample i altres barris més densament poblats.

Tornar als envasos retornables pot ser una solució?
Els envasos retornables també ho estem estudiant i és un bon sistema. El gran problema que tenim com a societat és el plàstic. Pot basar-se a donar premis a partir de punts o fer-ho com es feia fa 40 anys, que pagaves l’envàs i quan el tornaves et retornaven els diners.

Queda molt per fer, doncs.
Aquest 2017, hem d’anar cap a una nova llei de residus. L’anterior és del 93 i la realitat ha canviat molt des d’aleshores. Europa es va posar a reciclar als anys 70, quan nosaltres tot just començàvem a construir el país. Ens porten una generació d’avantatge però, per sort, sabem el camí que hem de prendre i els agafarem.