No podem negar que l’autoestima grana travessa moments baixos, però això no és ni ha de ser motiu per oblidar els veritables valors del Nàstic. Els gols són, en realitat, l’aliment que fa que el club grana tiri endavant econòmicament però, més enllà de tota la parafernàlia futbolística, el Nàstic és, tal com diu un conegut eslògan, molt més que un club. Independentment dels gols i dels resultats, el projecte Nàstic Genuíne és l’exemple de l’humanisme, sentiment i sensibilitat que hi ha al darrere de l’equip. Fer que aquest projecte esdevingués una realitat –i amb el suport de tothom– ha necessitat la implicació, l’astúcia, la credibilitat i l’entrega de Conxita Esteve, de Lluís Fàbregas i, com no, del president Josep Maria Andreu. Aquests són els rostres d’un projecte que emana felicitat i tendresa i ens demana respecte a tots els que creiem en la igualtat i en les oportunitats. El futbol arrossega gent de tot tipus i colors. Fins i tot aquells que de futbol n’entenen més aviat ben poc, com un servidor.
L’espectacle futbolístic és una indústria que, ara per ara, no ser pot ser menyspreada, però els projectes que toquen el moll de l’os són aquells que estan basats en la solidaritat i que són capaços de posar en pràctica els valors que uneixen tota l’afició, independentment del resultat en el marcador.
Els pòdiums, les pilotes i les botes d’or formen part del joc futbolístic, però, al cap i a la fi, el que ens mou és el cor i la sensibilitat, dues empremtes ben visibles en l’ADN del Nàstic i dels seus actuals directius. Projectes il·lusionants com aquest són els que deixen clar que el Nàstic és realment genuí i que està en el pòdium encara que l’espectacle dins les quatre línies, darrerament, ens provoca algun ensurt.