És difícil voler assabentar-se de l’actualitat i no caure en el desànim. La informació que rebem està plena de males notícies. Entre les que aquests dies m’han interessat especialment, només n’he trobat una de bona.
Als EUA ja tenen president, més ben dit, el tenim a tot el món. I és el que molts temíem; no sabem si serà tan terrible com ell pretenia demostrar quan havia de guanyar-se el vot dels americans. Pel seu discurs el dia que va guanyar, semblava un nen que hagués estat jugant a un joc només per veure si guanyava, sense creure que ho pogués aconseguir. I que el premi li venia gran. Ja veurem què passarà! Aquesta no és la bona notícia.
El PP torna a dirigir Espanya amb més prepotència i fatxenderia que mai. I que fàcil l’hi han posat! Primer els espanyols, votant-lo malgrat les barrabassades que ha fet en aquests anys de “regnat” i després el PSOE donant-li suport sense exigir resa a canvi, només per la por d’empitjorar en unes terceres eleccions; fan costat al seu enemic polític i es giren contra el seu aliat, el PSC. Els temps han canviat i potser ja és hora de començar a actualitzar allò de “Socialistes del món sencer, uniu-vos!”. Que sàpiguen els senyors socialistes espanyols que si parteixen peres amb els socialistes catalans, mai més tornaran a governar Espanya, perquè els vots que rep el PSC a Catalunya els són imprescindibles. Aquestes, evidentment, tampoc no són bones.
Una mala notícia que podria semblar menys transcendent, però que ens hauria d’importar més que la política, és la mort de la Rosa de Reus, la velleta que per no poder pagar la factura a Gas Natural, havia de posar espelmes per veure-hi i, com a conseqüència, se li va incendiar el pis. De totes les xacres que arrossega la nostra societat, aquesta és la més punyent, la de les persones anònimes —vells, nens, famílies senceres— que no tenen les necessitats bàsiques cobertes i viuen en pèssimes condicions fins que pateixen alguna desgràcia, és a dir, fins que ja no s’hi és a temps. Però… això no havia de quedar resolt amb la Llei de pobresa energètica? Ah no! que està suspesa com una cinquantena de Lleis i Normes catalanes més. No és enlloc la bona notícia aquí.
Les dones musulmanes de Vilafranca del Penedès han denunciat amenaces anònimes perquè desisteixin d’organitzar activitats a la seva mesquita. Des de fa sis anys organitzen classes de català, castellà i àrab i també altres activitats de formació. Es veu que el president i el secretari de la mesquita han vist quelcom perillós en això. Hauran vist el risc que les dones musulmanes aixequin el cap? M’ha encantat veure unes quantes dones amb hijab –no he sabut mai si el porten per convicció o per temor– explicant-se amb una lògica aclaparadora i m’han agradat quan han dit que creien en Al·là i que practicaven l’Islam, i, entremig, que sabien quins eren els seus drets i que per això els reivindicaven. També les ha defensat l’imam que fa quinze anys que treballa a la mesquita —destituït per parlar al seu favor—. Quan li he sentit dir que les dones tenen els mateixos drets que els homes dins la seva religió, he pensat que un altre Islam era possible. I ja no cal dir que aquesta és la bona notícia, oi?