Albert PUNYETero

Per . Actualitzat el

Podríem dir que alguna cosa s’està movent en la política tarragonina? Aquest interrogant em sorgeix després de veure els canvis que han tingut lloc aquest cap de setmana en clau de política local: la presentació del nou líder local del Partit Demòcrata amb ganes de provocar migranya a Ballesteros i l’anunci que el monstre polític Alejandro Fernández canvia el càrrec de primer tinent d’alcalde pel de portaveu del PP al Parlament de Catalunya. Aquests dos episodis polítics tenen diferents lectures i ens permeten interpretar i especular. No sé què passarà amb el pacte de govern, però desconfio que duri tot el mandat. No crec que el PP no es vulgui deslliurar d’un projecte municipalista encapçalat per un socialista que comença a suscitar crítiques i dubtes entre molts ciutadans. Allunyat de Tarragona, a Alejandro Fernández li és més fàcil prendre decisions polítiques i deixar Ballesteros més sol que la una. El possible candidat del PP a l’alcaldia, Jordi Roca, de ben segur que no voldrà estar lligat de peus i mans amb una gestió de govern que la ciutadania podria desaprovar. D’altra banda, sorgeix de la cendra (amb C i no amb S) d’una Convergència moribunda un Albert Punyet amb ganes de marcar terreny i de fer-ho millor que Jordi Sendra. Com a cap local del Partit Demòcrata, l’Albert vol ser prou «punyetero» per incomodar Ballesteros i posar en dubte la seva gestió política. Punyet té molta feina per endavant, sobretot per recuperar la confiança d’una militància adormida i decebuda i fer oposició real sense mitges tintes. Espero que digui la veritat quan assegura que les decisions es prendran a Tarragona i no a Barcelunya, a qui li importa molt poc la realitat municipal. També m’agrada que els membres de l’actual executiva local estiguin impedits estatutàriament per presentar-se a l’alcaldia. Això permet que es treballi sense condicionaments i només amb l’objectiu de defensar els interessos del poble. He de confessar que no crec  massa en el voluntariat polític. El Sr. Punyet i el seu equip m’hauran de convèncer que es posen a la sala de màquines sense cap expectativa personal. Si així és, hem d’agrair la seva predisposició per ressuscitar un partit que, per culpa de les guerres d’egos, enveges i manca de lideratge, ha entrat en un coma que només perjudica el ciutadà. Els canvis polítics dels darrers quatre dies em semblem importants per a la ciutat, sobretot si serveixen perquè Ballesteros s’adoni que cal un canvi de paradigma i d’estratègia política. Estem enrocats en un marasme que no porta enlloc, més enllà de la decapitació de Tarragona com a capital. Com deia Albert Punyet amb Ballesteros, Tarragona ha retrocedit durant els mandats socialistes. Estaria bé no perdre Alejandro Fernández de vista perquè ell té la virtut de ressuscitar quan tothom es prepara per enterrar-lo. No seria la primera vegada. En fi, a Ballesteros se li acumula la feina…