Noi d’uns 15 anys, amb un elevat índex d’absentisme escolar, pares fumadors, amb escàs control sobre les seves sortides i amistats, cert malestar emocional… Els experts tenen avui més clar els elements que integren el perfil de risc en el consum de substàncies entre adolescents gràcies a l’enquesta realitzada el 2015 a més de 2.000 joves d’entre 15 i 16 anys de Tarragona en el marc del projecte internacional Youth in Europe. Les dades són molt esclaridores i «deixen entreveure una acceptació social i facilitat d’accés a l’alcohol més alta entre la població adolescent amb relació a la resta de substàncies», expliquen Oriol Romaní, professor emèrit URV i director del Medical Anthropology Research Center, i Francesc Valls, investigador de la Càtedra d’Inclusió Social URV, que acaben de presentar les conclusions d’aquest estudi relatives a Tarragona.
Segons l’estudi, els adolescents tarragonins beuen més que els d’altres ciutats d’Europa; un 20,4% declara haver-se emborratxat alguna vegada en els darrers 30 dies i un de cada vint (5,4%) presentaria, a la vista dels resultats, una conducta de risc evident, amb tres o més borratxeres. El 47,8% admet haver estat borratxo alguna vegada a la vida (un 28,3% ho ha fet almenys tres vegades), i un 29,6% ha practicat el consum abusiu (15,7% almenys tres vegades a la vida).
El tabac és, juntament amb l’alcohol, l’altre tipus de substància que ha provat almenys la meitat d’adolescents tarragonins (50,1%), un 37,5% dels quals n’ha consumit tres vegades o més, «fet que representaria un consum que podria estar consolidant-se més enllà de la provatura». A continuació, amb uns percentatges de consum que ja es troben per sota del 50% (però encara substancials quan s’analitza el consum freqüent), hi ha les pipes d’aigua i el cànnabis.
Retardar l’edat d’inici
Borratxeres i tabac arriben amb percentatges baixos en les edats més primerenques (equiparables, per exemple, als nivells d’exploració i descobriment del cànnabis), però sobretot a partir dels 15 anys és el tipus de consum en el qual s’estrenen més adolescents (un 25% en aquesta darrera edat). «Retardar l’edat –recomanen– en què els adolescents s’inicien té un efecte essencial en els anys posteriors; a mesura que es retarda l’edat d’inici s’aconsegueix reduir progressivament la freqüència de consum de les principals substàncies als 15 i 16 anys».
Els nois comencen abans però en arribar als 15 anys s’assoleix gairebé un equilibri total entre nois i noies en totes les substàncies: «Els primers tipus de substàncies on es veu aquest equilibri són el consum de cigarretes i l’alcohol, i es produeix al voltant dels 13 anys».
Begudes energètiques
Les begudes energètiques són el tipus de substància que presenta una major freqüència de consum a les edats més primerenques. Fins als 13 anys (inclosos) són la substància predominant (un 16% s’inicia als 12 anys i un 17% ho fa als 13 anys) i, en acabar aquesta edat, un 48% dels adolescents les ha provat, un percentatge molt superior al de la resta (l’alcohol, per exemple, se situa en un 27% d’adolescents, i el tabac en un 18%, mentre que la resta tot just arriben al 10%).
A partir dels 14 anys, però, comencen a ascendir els percentatges de consum de la resta de substàncies, especialment l’alcohol, que als 15 passa a convertir-se ja en el tipus de consum que més adolescents han provat (73%), concentrant-se majoritàriament en els 14 i 15 anys com a edat d’inici (63% del total d’adolescents que n’han consumit). El consum de calmants, «abans molt limitat al món dels adults», també ha cridat especialment l’atenció de tots dos experts. A excepció dels calmants –amb un nivell de consum situat al voltant del 5%–, drogues orgàniques –provades per un 7,2% dels adolescents–, la cocaïna (4,5%) i les amfetamines (4,2%), la resta de substàncies apareixen com a residuals.
L’absentisme
Apareix com una de les variables que presenta una major associació amb el consum de substàncies. L’absentisme multiplica per 2,5 les possibilitats d’haver consumit alcohol com a mínim tres vegades en el darrer mes, per 3,9 les d’haver fumat cigarretes (un mínim de 30 al mes) i per 4,9 les d’haver-se emborratxat. Segons Romaní, «és una de les variables clau per a la intervenció social, no només des d’un punt de vista escolar, sinó també en la prevenció del consum de drogues».
Els entorns familiars caracteritzats per un vincle social fluid i consolidat, en els quals els pares dels adolescents coneixen les seves amistats, coneixen els pares d’aquestes amistats, s’estableixen unes normes de comportament o hi ha una atenció acurada i comprensió vers les activitats del fill estan associats a uns nivells molt menors de consum de substàncies. Quan no es donen aquestes circumstàncies familiars, la probabilitat d’un consum freqüent d’alcohol, cigarretes o borratxeres augmenta entre un 50% i un 300% en tots els supòsits.
Ciutat pionera
El Servei de Prevenció de les Addiccions de Tarragona és pioner a Catalunya, a Espanya i a Europa. Des de fa gairebé una dècada impulsa la Plataforma Nits Q (integrada per empresaris, veïns, Creu Roja, hospitals, cossos de seguretat i entitats socials i culturals), per millorar la qualitat de l’oci nocturn. A finals de 2008, en la seva primera campanya «Festa i Descans conviuen», Nits Q es va inventar uns comandos de carrer, integrats per joves voluntaris. Les accions de carrer, iniciades per frenar la contaminació acústica, s’han consolidat des de 2011 a través dels Komandos Nits Q, uns grups d’agents juvenils que reparteixen el Kit dels plaers amb informació sobre drogues, alcohol, conducció, sexe segur i transport públic. L’experiència de Tarragona, estudiada en els congressos més importants d’Europa, i les gestions de l’Oficina Europa Direct li han permès guanyar el prestigi suficient per cooperar en el lideratge de l’última enquesta Youth in Europe, considerat com el projecte de promoció de la salut juvenil més ambiciós que es desenvolupa a Europa.
Youth in Europe es va gestar a Islàndia el 1998 i s’ha expandit a tota la UE. La ciutat islandesa de Reykjavík i el Centre Islandès d’Investigació Social i Anàlisi (ICSRA) impulsen el programa amb fons europeus i patrocinadors. Tarragona, amb l’assessorament de l’ICSRA, aspira a coordinar les noves accions de ‘Youth in Europe’ de cara al 2017. La capital tarragonina és l’única ciutat espanyola present en l’estudi (hi participen Itàlia, Grècia, Portugal, França, Turquia, Malta, Letònia i Islàndia), que en la seva onada de 2015 analitza les dades de 6.516 adolescents europeus d’entre 15 i 16 anys. A Tarragona hi han participat 2.058 joves de tots els instituts. És la ciutat amb més aportació de dades. De fet, s’ha realitzat l’enquesta a totes i tots els adolescents censats a Tarragona, per tant la mostra és gairebé del 100%.
La Càtedra d’Inclusió Social URV, que ha buidat les dades i ha analitzat els resultats a petició del Servei de Prevenció, ha presentat el projecte a la Fundació Reina Sofia i ha estat becat per continuar la investigació. «Cal una anàlisi més qualitativa, saber amb profunditat què ens estan dient les dades», destaca Oriol Romaní.