El territori amplia el control de substàncies contaminants a gairebé un centenar
Les guspires que salten de la fricció entre discursos, diametralment antagònics, sobre la qualitat de l’aire que es respira al Camp de Tarragona han augmentat en els últims temps la sensació de manca de confiança entre la ciutadania, que no sap molt bé a què atenir-se i si realment hi ha motius objectius d’alarma per l’impacte sobre la salut de les emissions de la indústria química. Especialistes de la Universitat Rovira i Virgili (URV), la Politècnica de Catalunya (UPC) i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) són els encarregats de posar la base científica per tancar aquesta polèmica de manera definitiva. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, estima que abans que finalitzi l’any els tres laboratoris escollits hauran unificat criteris de cara a un primer estudi conjunt previst pel 2017. «L’objectiu –ha aclarit Rull– és compactar la posició d’aquestes tres institucions, establir quin és el mètode idoni –perquè es tracta de compostos no legislats– i encarregar l’estudi que refermi el conjunt d’actuacions que fem en matèria de prevenció».
L’estudi en qüestió ha estat llargament demandat per les organitzacions veïnals i col·lectius ecologistes. En el bàndol dels més crítics se situa la Plataforma Cel Net, que en quatre mesos ha recaptat gairebé 5.000 signatures digitals a Change.org per a la seva campanya «Volem saber què respirem a Tarragona!», ideada per exigir un «estudi independent, exhaustiu i realista que informi la població amb total transparència sobre quins compostos estan emetent les indústries químiques tant en el seu dia a dia com en els repetitius episodis de contaminació».
A l’altre costat de la balança, els agents institucionals i econòmics –amb l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) al capdavant– que defensen aferrissadament que la situació sempre ha estat sota control, especialment en les últimes dècades, amb estàndards de mesurament molt per sobre fins i tot de la normativa de la UE, una de les més exigents del món. La millora de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica avança a bon ritme gràcies als recursos generats –aproximadament un 60% sufragats des del sector químic de Tarragona– per l’impost ambiental que va aprovar la Generalitat l’octubre del 2014.
VOC i PAH
Mercè Rius, directora de Qualitat Ambiental de la Generalitat, ha avançat que el 2017 entraran en funcionament dos nous punts de control a la Canonja i la Pineda, de manera que la xarxa s’ampliarà a tretze i ja és capaç de mesurar més d’un centenar de contaminants –no inclosos en la normativa mediambiental catalana– entre compostos orgànics volàtils (VOC) i hidrocarburs aromàtics policlínics (PAH), que s’analitzen setmanalment. Fins al 2015 i des de fa gairebé deu anys, la Generalitat mesurava –gràcies a acords voluntaris amb les empreses– prop de 25 substàncies de control no obligatori.
El 2014, la Plataforma Cel Net va obrir la caixa dels trons en fer públiques les conclusions d’un estudi encarregat per ells –amb el patrocini dels ajuntaments del Morell, Constantí, Perafort i Puigdelfí i Vilallonga del Camp– al Laboratori del Centre de Medi ambient (LCM) de la Politècnica. L’informe, que va analitzar prop de 200 compostos, va aconseguir demostrar que se superaven els nivells òptims d’emissions recomanats per l’OMS en detectar puntes en substàncies cancerígenes com el benzè o el 1.3 butadiè. L’impacte social de l’estudi va ser tal que a finals de març de 2015 el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució en la qual instava a la creació d’una Taula de la Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona, constituïda quatre mesos després. A la seva darrera reunió –celebrada fa dues setmanes a la Pobla de Mafumet– van acudir, entre altres, representants d’una dotzena d’ajuntaments, diputats, tècnics de la URV i la UPC, l’AEQT, empreses, sindicats, associacions de veïns i l’entitat ecologista GEPEC.
El portaveu de Cel Net, Josep Maria Torres, exigeix menys fotos de cara a la galeria i més eficàcia en les comissions de treball de la Taula, una eina que Cel Net valora positivament encara que des d’una certa fredor: «Els demanem que almenys assisteixin i no apareguin només quan hi ha càmeres davant; s’estan debatent aspectes tan bàsics com la metodologia de mesurament, les substàncies que han de controlar-se, les modificacions legislatives necessàries, o la manera de comunicar amb transparència a la població».
Precisament aquesta qüestió metodològica –què i com es vigila– ha generat fortes friccions. Els especialistes de la UPC fins i tot han arribat a aixecar-se de la Taula per la seva disconformitat amb les pautes científiques i tecnològiques aplicades a la vigilància ambiental a Tarragona, al seu parer massa bàsiques i sense capacitat de detecció de contaminants específics. Finalment el seu criteri ha estat atès i la pilota està a la teulada dels experts. UPC, URV i CSIC tenen la pròxima paraula.
Els «rastrejadors» de males olors
Els episodis de males olors que periòdicament pateix Tarragona no equivalen necessàriament a una qualitat de l’aire especialment deteriorada. A la URV es treballa en tots dos camps, ja que preocupa tant la concentració de substàncies químiques nocives –que rarament superen els nivells permesos– com la percepció de les persones. Tot i que l’estadística i el mapeig de les males olors es remunten a només cinc anys enrere, la persecució de les fonts de pestilència és una preocupació constant des de fa més d’una dècada. En aquest últim lustre s’ha anat nodrint el Camp de Tarragona d’una xarxa de participació ciutadana pionera al món, integrada per prop de dos centenars de voluntaris anònims distribuïts estratègicament a les zones més sensibles al voltant dels pols químics i el port industrial. Ells són els «rastrejdors» encarregats de detectar i informar, olfatejadors voluntaris que, a més del telèfon i el correu electrònic, des de 2015 utilitzen en les seves indagacions Nasapp, una aplicació per a smartphones desenvolupada per la URV que permet monitoritzar les dades on time, en temps real.
«Ens interessa fer una fotografia real i ajudar les institucions i empreses a controlar aquestes molèsties; hi ha idees preconcebudes que són errònies, per exemple, que tenim molts episodis d’olor de la indústria quan n’hi ha més d’origen agrícola o urbà», descriu Isabel de Lucas, directora de projectes del Centre Tecnològic de la Química (CTQ), que treballa amb el doctor en Química Pau Ramos i l’enginyera ambiental Patricia Pindado en un projecte al qual ja s’han adscrit ajuntaments, empreses químiques, el Port de Tarragona i Sirusa (Servei d’Incineració de Residus Urbans).
