Potser no m’hauria d’haver estranyat. Parlo del document emès per la Congregació de la Doctrina de la fe (l’ex Sant Ofici) sobre la incineració dels cadàvers i la destinació de llurs cendres. La Congregació romana gaudeix de la presidència d’un cardenal alemany, nomenat del papa Ratzinger, que no es distingeix pas per la seva amplitud de mires. Com és sabut, el purpurat alemany ha manifestat públicament el seu desacord amb la decisió del papa Francesc d’assistir, a Suècia, a la commemoració dels cinc-cents anys de la Reforma luterana.
No calia que la Congregació recordés la licitud del ritu de la incineració –no obsta al dogma de la resurrecció dels morts–, i potser hauria pogut evitar de pronunciar-se sobre la preferència de la inhumació del cadàver (que, en el fons, no és res més que un assumpte cultural). Però on em sembla que s’ha extralimitat és en la qüestió del destí de les cendres. Que potser el millor seria dipositar-les en un columbari religiós? Segur que sí, però l’ús dels columbaris sovint té un cost no sempre accessible a les possibilitats econòmiques de la gent. I no em sembla honest barrejar motius ecològics per a assegurar posicions clarament ideològiques!
Tot plegat, em sembla una pèrdua de temps molt lamentable. Em costa de creure que aquest sigui un problema greu, oi més quan consta que, de problemes greus, al Vaticà, n’hi ha més d’un, especialment el de la seva reforma, que potser ja és hora que es posi en marxa. Segur que conservar les cendres de la incineració a casa no és la millor solució: n’hi ha d’altres, profundament respectables i plenes de significat.