N o m’he posicionat mai políticament, més enllà d’entendre necessari un referèndum per dissipar la controvèrsia entre Catalunya i Espanya. No m’identifico amb cap partit, ja que crec que tots són farina del mateix sac i que només ens fan cas en període electoral. No obstant això, he de reconèixer que l’exsecretari general del PSOE s’ha guanyat la meva consideració. Pedro Sánchez s’ha convertit en la víctima d’un partit (que d’obrer ja no té res) gestionat per una cúpula cavernícola i tutelada per interessos foscos. Amb Sánchez he après que «no és no» i que hi ha vida més enllà de la política. També subscric el contingut del discurs del republicà Gabriel Rufián. Diguin el que siguin i es posin com es posin, els socialistes s’han venut i han deixat clara la seva por a la democràcia. Els únics que han tingut el que s’ha de tenir (sobretot coherència) han estat Sánchez i Miquel Iceta. Aquests no han decebut la militància ni l’electorat que ha patit a les seves carns les retallades econòmiques i socials del govern de Mariano Rajoy. La hipocresia política ha quedat clara a cals socialistes i tots hem pogut veure que als barons del PSOE no els tremolen les mans a l’hora d’assassinar els seus líders, encara que això serveixi per enfortir l’adversari. Gràcies al PSOE s’ha acabat el bipartidisme. Ara PSOE i PP són iguals. Ja no hi ha dreta ni esquerra. Però aquesta «prostitució» pagarà un peatge electoral. El PSOE ha perdut tota la credibilitat. L’actual realitat política i social d’Espanya reclama gent valenta, honesta i amb ganes de renovar. Gent amb capacitat de reconquerir els valors i drets perduts i no uns botiflers que només volen mantenir capelletes. Quina raó té el diputat Rufián quan titlla els socialistes de Judas Iscariot.
