Han passat ja 10 anys des de la posada en marxa de l’estació de Camp de Tarragona i del pas del primer AVE sense que el territori hagi estat capaç d’integrar la infraestructura dins de la seva àrea d’influència més immediata. Anar a l’estació des de Tarragona o Reus continua sent tan complicat com l’any 2006 i la gran majoria d’usuaris es veuen obligats a desplaçar-s’hi en vehicle particular davant la manca d’un sistema de transport públic eficient. A tot això, cal afegir una pèssima gestió de l’entorn de l’equipament, cosa que es tradueix en accessos infumables i l’acumulació de turismes mal estacionats a les vores de la carretera. Malgrat això, la posada en marxa de l’estació de l’AVE en terra de ningú ha estat un èxit quant a volum de passatgers en aquesta primera dècada. La de Secuita-Perafort ja és la vuitena estació de l’Estat quant a volum d’usuaris de llarga distància i la primera d’Espanya entre les considerades «estacions perifèriques» (és a dir, allunyades dels nuclis urbans).
Els deu primers anys de l’alta velocitat a Tarragona se salden amb llums i ombres. La part positiva és la que donen les dades estadístiques. L’estació cada vegada té més usuaris (840.000 passatgers durant el 2015, és a dir, uns 2.000 al dia) i el Camp de Tarragona s’ha convertit en referència per a moltes persones (sobretot professionals) que tenen com a destinació final el conjunt de les comarques de Tarragona, l’Alt Penedès, el Garraf i el nord del País Valencià. A dia d’avui, la del Camp és la primera «estació perifèrica» de l’Estat.
La part negativa, identificada en un informe elaborat per la Cambra de Comerç juntament amb els ajuntaments de Perafort i la Secuita, la trobem en la nostra incapacitat per integrar la instal·lació en el dia a dia del territori que l’acull. L’estació, propietat d’Adif, és encara zona de reserva de serveis ferroviaris, la qual cosa impedeix el desenvolupament d’altres usos, activitats i serveis a l’entorn ni al mateix edifici de l’estació. L’accés per carretera és deficient i molt més ho és la manca d’una zona d’estacionament exterior, fet que provoca que centenars de turismes s’apleguin mal aparcats en els accessos i vorals de l’entorn de l’equipament. Tampoc no hi ha un sistema de transport públic eficient que convidi la gent a desplaçar-s’hi sense vehicle particular. La connexió en bus a la ciutat de Tarragona és digna, però altament deficient amb Reus i amb altres poblacions de la Costa Daurada i del Baix Penedès. La connexió amb taxi, pendent de resolució judicial per aclarir les compentències entre els ajuntaments i la Generalitat, és prohibitiva per a la majoria de butxaques.
Davant d’aquesta situació, tant Perafort com la Secuita exigeixen que es desenvolupi el Pla Director de l’Estació, ja que això permetria dotar la zona d’equipaments i usos complementaris que ajudarien a connectar-la millor amb els municipis de Tarragona. En un segon terme queden les promeses de millorar la connexió per carretera a través del vial de Sant Ramon o pel Catllar amb la TP-2031.
Com a primera mesura, l’alcalde de la Secuita, Eudald Roca, està estudiant la possibilitat de crear un pàrquing low-cost en uns terrenys de dues hectàrees pròxims a l’estació per, com a mínim, reduir l’impacte visual i estètic que actualment presenta l’estació amb centenars de cotxes mal estacionats en els seus accessos.
PERFIL DE L’USUARI DE L’ESTACIÓ DEL CAMP
El seguiment mensual de passatgers al llarg de l’any dóna dues tipologies d’usuaris molt ben diferenciades a l’estació del Camp de Tarragona. Entre els mesos de gener-juny i setembre-desembre trobem molt viatger procedent de Madrid, Barcelona i Saragossa que ve a Tarragona per motius professionals (66%) d’una manera regular (quinzenalment). Parlem de gent d’entre 35 i 60 anys amb estudis superiors, generalment empresaris i directius. D’altra banda, entre juliol i agost, trobem gent procedent de Madrid, Aragó, Navarra i País Basc que tenen com a destinació final Salou (25,5%) i Cambrils (18,7%). Malgrat això, l’estudi de la Cambra de Comerç de Tarragona conclou que només un 5% dels turistes de la Costa Daurada arriben en tren, i d’aquests el 3% arriben en TAV.