Qui sou?
Som dos amics de fa molts anys, en Roberto B. i en Dani ‘Gagegang’. Després de molts anys anant en solitari o amb altres formacions, hem decidit iniciar un projecte en comú. Tot va començar el passat mes de juny i ja hem fet una quinzena d’actuacions a diferents locals del territori.
Qui ha imposat els seus gustos?
Crec que jo, però amb el consentiment del Dani. A ell li agrada molt la música cubana, caribenya, el bolero… A més, ha estat a Cuba un parell de cops i també li agrada la música brasilera… Tots aquests estils encaixen molt bé amb el tipus d’actuació que oferim.
Com definiríeu la vostra música?
Música llatina, bolero, música romàntica… Dins del que seria el Carib: Cuba, Mèxic, Puerto Rico, Miami…
Són cançons conegudes dins del món llatí?
Tenim de tot, però la major part del repertori són d’artistes molt coneguts: Los Panchos, Gloria Estefan, Luis Miguel… La gent que ens escolta coneix la majoria dels temes.
I això ajuda, no?
Sí, és clar. El públic és molt més receptiu si coneix les cançons.
Amb quin públic connecteu més?
Amb el de 40 cap amunt sobretot, però també amb gent jove, perquè és una música que entra bé i és molt coneguda per totes les generacions. Ens trobem gent de tota mena que és amant dels boleros. Les cançons emblemàtiques agraden a totes les edats.
Imagino que, tot i que són temes coneguts, els interpreteu amb el vostre toc personal.
El Dani té un estil molt personal en la percussió. Té un segell propi que ens ajuda molt. Molta gent em diu: «Ostres, com toca els bongos aquest paio!». Jo, per la meva part, tinc el meu estil i sempre intento portar tots els temes que interpretem al nostre terreny.
Com ho compagineu amb la vostra feina?
Intentem assajar un parell de cops per setmana. Treballem els matisos de dos o tres temes. Però, el cert és que, com que hi ha molt bona química, amb la mirada ja ens posem d’acord i això es nota després als concerts.
Quin tipus d’actuacions feu?
En restaurants, en sales petites com la Sala Mart de Cambrils o la de Cal Massó de Reus. Sempre són llocs on la gent pren unes copes o pot sopar. I també hem tocat en un tast de vi.
En un celler?
Sí. Al Priorat. A casa d’un amic del Dani. I sembla que aquest maridatge de vi i música funciona, perquè s’havia fet molt amb el jazz o amb clàssica però amb boleros no i ha funcionat.
I després d’aquests mesos, ara què?
Ara toca el disc. El novembre ens tanquem per gravar.
I com serà el disc?
Serem nosaltres dos i hi afegirem, si és possible, un contrabaix i alguna col·laboració més. Intentarem ser fidels al que fem en directe però amb alguns arranjaments especials. És un disc. Si algú ens vol escoltar i veure que busqui Roberto B. al YouTube.