El conseller de Salut, Antoni Comín, ha prioritzat el Camp de Tarragona per presentar els plans estratègics sanitaris que han de regir les actuacions fins al 2020. «Comencem per la regió sanitària del Camp de Tarragona perquè és el pla estratègic més complex de Catalunya», ha admès Comin situant el document com «el precursor de la resta de plans estratègics del país». El document inclou una forta inversió destinada a l’hospital Joan XXIII en forma d’una nova UCI pediàtrica que es preveu que entri en funcionament el pròxim més de febrer i que constarà 1,7 milions d’euros, la segona fase d’ampliació d’urgències, la instal·lació de medicina nuclear, l’ampliació de 4 quiròfans de Cirurgia Major Ambulatòria, el trasllat del nou servei de rehabilitació i el nou Hospital Universitari Joan XXIII amb un cost de 48 milions d’euros.
D’aquesta darrera inversió estrella, Comín només ha avançat que es construirà en uns terrenys limítrofs a l’actual centre i que el 2017 es durà a terme el concurs d’idees i la posterior adjudicació del projecte. Comín assegura que «sent prudents», el nou hospital podria entrar en funcionament el 2021.
Pla estratègic sanitari 2016 – 2020
El pla parteix d’una diagnosi del territori que posa de manifest que el nivell socioeconòmic dels tarragonins és inferior al de la resta de catalans, que hi ha un percentatge de població inferior al de la resta de Catalunya que té doble cobertura sanitària, que un 28,6% de la població fuma (enfront del 26,2% de mitjana catalana) i una major tendència a l’obesitat i a la depressió de les dones de les nostres comarques. Per tot això, la diagnosi diu que les principals causes de mortalitat de la gent del Camp de Tarragona són les malalties istèmiques del cor, els tumors de pulmó, les malalties cerebrovalculars i de la resta del cor i les respiratòries. Aquestes dades poden ser conseqüència, entre altres coses, d’un percentatge més elevat d’ús de l’atenció primària. Al Camp de Tarragona, la població atesa a l’atenció primària és del 78,3% i la freqüentació és de 8,8 visites per pacient atès. AMentreCatalunya és d’un 72,1% i de 7,9 visites.
La diagnosi també contempla quines són les àrees bàsiques assistencials (ABS) amb major privació socioeconòmica del territori (Constantí, les de Tarragona La Granja-Torreforta i Bonavista-Canonja, Reus 4,5 i 2, Baix Penedès Interior i El Vendrell) i que les intervencions comunitàries estan desplegades de manera desigual al territori i són poc presents en aquestes ABS. Una desigualtat que, segons dades de la conselleria, es repeteix en l’àmbit sociosanitari pel que fa al repartiment de llits de llarga estada (n’hi ha en excés) i llits de convalescència i de cures pal·liatives (en manquen). L’objectiu del pla estratègic és corregir aquests desequilibris. En l’atenció primària prioritzant intervencions comunitàries i intersectorials a les ABS amb major nivell de privació i, en la sociosanitària, adequant la dotació de llits de llarga estada i reforçant els de convalescència i de cures pal·liatives posant èmfasi en la zona del Baix Penedès. Un fet que requerirà, segons Comín, «establir sinergies amb l’Hospital del Vendrell».
Un altre dèficit que detecta el pla és la penetració dels centres del Camp de Tarragona pel que fa a l’atenció especialitzada. L’objectiu és passar del 92% actual al 95% «posant especial èmfasi en els processos bàsics i de referència i en la població pediàtrica». Per dur-ho a terme, el conseller ha anunciat una major coordinació entre els centres de la xarxa hospitalària del Camp de Tarragona amb quatre criteris bàsics: que el Joan XXIII sigui l’hospital de referència del conjunt del territori en alta complexitat i terciarisme, que el Sant Joan ho sigui en oncologia, que el de Santa Tecla consolidi el seu caràcter quirúrgic i millorar la penetració en processos de baixa complexitat dels hospitals del Vendrell i de Valls. En aquest sentit, Comín ha sortit al pas de les polèmiques entre Tarragona i Reus i ha advertit que «el departament de Salut farà tot allò que faci falta per curar millor a la gent». El conseller recorda que tots són centres d’una mateixa xarxa dels quals Joan XXIII i Sant Joan en són nodes.