Concentració territorial per reclamar solucions al desastre ferroviari

La concentració ha rebut un ampli suport de bona part dels Ajuntaments de la província, patronals i sindicats

Per . Actualitzat el

El territori fa pinya per tocar-li el crostó a l’Estat i exigir-li una millora del servei ferroviari del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Un ampli ventall de representants institucionals i del teixit socioeconòmic de les nostres comarques s’ha aplegat davant de l’estació de Vila-seca aquest dilluns convocats per les tres plataformes que defensen el transport públic de qualitat.

La Plataforma Pdf.Camp, la Plataforma Trens Dignes a les Terres de l’Ebre i la Promoció del Transport Públic reivindiquen trens dignes, còmodes i accessibles, serveis regionals d’alta velocitat des de les principals estacions urbanes que connectin amb Barcelona, el tren-tram aprofitant l’actual traçat entre Tarragona i Cambrils i, especialment, l’impuls del Corredor Mediterrani sense que afecti el transport de passatgers.

La mateixa història que la N-340

amb els alcaldes del Pacte de Berà tallant l’N-340 en coordinació amb els transportistes que van fer una marxa lenta a l’AP-7. El resultat d’aquestes accions va ser un col·lapse d’aquestes vies amb cues de fins a 14 Km a l’autopista. Les reclamacions eren, i són, demanar solucions per l’N-340. La via Augusta de l’època romana, una ruta comercial cabdal, continua patint col·lapses perquè, a diferència d’altres llocs de l’Estat, l’alternativa és una autopista de pagament.

Els ajuntaments del Pacte de Berà i els les Terres de l’Ebre seguiran exigint la gratuïtat de l’AP-7 mentre l’N-340 no estigui desdoblada en tot el seu traçat tarragoní. Consideren que l’actual estat de l’N-340 és un mal endèmic que «afecta la seguretat i el desenvolupament social i econòmic de la província».

L’altre organisme que reclama la gratuïtat de l’AP-7 és la Federació d’Empresaris d’Autotransport de Tarragona (FEAT). El seu president, Josep Lluís Aymat, ja advertia abans d’aquesta acció reivindicativa del juliol que «no pot ser que l’AP-7 s’hagi convertit en un impost per als tarragonins quan la infraestructura ha estat amortitzada una quarantena de vegades mentre que la resta d’Espanya està plena d’autopistes deficitàries al costat d’autovies lliures de peatges. L’N-340, per intensitat i afluència de vehicles, hauria d’haver estat la primera nacional a desdoblar-se a tot Espanya i, al contrari, és l’única que encara funciona en molts trams com fa quaranta anys».