Ángel Juárez (1955), president de Mare Terra Fundació Mediterrània i la Coordinadora d’Entitats de Tarragona, treu el seu sisè llibre al mercat. Es titula ‘Las crisis de la crisis’ i és una recopilació de 59 articles i 25 poesies amb un nexe en comú: les crisis que ens envolten. Juárez presentarà el seu nou llibre aquest dijous 6 d’octubre a les 19,30 hores a la Casa Canals de Tarragona.
Com neix el projecte de fer un llibre recopilant articles i poesies sobre la crisi?
Semblava que la crisi no havia de durar gaire temps, i al final hem vist que fins i tot en això ens han enganyat. Gairebé deu anys després, encara hi ha crisi, i això ha tingut moltes conseqüències. I és clar, algú ha d’explicar-les. Vàrem pensar que podia aportar una visió interessant sobre tot el que passava al meu voltant relacionat amb la recessió econòmica.
Una de les tesis del llibre és que de la crisi econòmica n’emergeixen altres.
Sí, és evident. Per exemple, moltes vegades quan mires els mitjans de comunicació comences a escoltar paraules desconegudes per a la majoria de la població: prima de risc, IBEX, fluctuació borsària… El que volen és que la població cregui que la crisi és només econòmica, quan en realitat n’hi ha de moltes altres. Però volen amagar-ho. I aquest és un dels objectius del llibre: explicar amb paraules que tothom pugui entendre què està passant exactament.
Entre el primer article del llibre i el darrer transcorre un període de vuit anys. Què ha canviat en tot aquest temps?
Les persones s’han anat adaptant a la crisi, però no ens enganyem: hi ha cues a les consultes dels psicòlegs. Algunes coses han canviat i altres no. Per exemple, la borsa de pobresa ha augmentat un 30% mentre es reduïa la classe mitjana. Però hi ha altres aspectes que no han evolucionat en vuit anys, com l’angoixa, el patiment i el dolor amb què viuen milers de persones. Quan el lector llegeixi els primers articles del llibre, de l’any 2008, i els compari amb els últims, del 2016, s’adonarà que en realitat tot continua més o menys de la mateixa manera.
Des de fa un temps se sent a dir que la crisi està arribant a la seva fi.
Una gran mentida. Com deia ara, es tracta d’un tema d’adaptació. Ens han volgut fer creure que un 20% d’atur o que els joves no puguin marxar de casa dels seus pares són coses normals. Aquí cal reconèixer que els artífexs de la crisi han fet una feina excel·lent, ja que han deixat la societat que ells volien. La realitat és que la crisi no s’acabarà fins que els poders fàctics no ho decideixin.
El missatge del seu llibre és optimista o pessimista?
Jo escric les coses com les veig i com les sento. Però reconec que sempre, en tots els meus articles, acabo donant un missatge d’optimisme i de resistència.
Per què inclou poesies al llibre?
Mitjançant la poesia, la paraula, la literatura i la cultura també es pot fer una revolució. Estic convençut que un discurs, amb les paraules ben escollides, pot ser tan poderós com un miler de tancs. Jo crec en la poesia amb compromís, en la poesia que lluita contra la indefensió. Com dic en el meu poema «Cuando», “quan es legalitza la injustícia, la resistència és un deure i denunciar-la una obligació”.
Encara queden articles per escriure sobre la crisi?
Malauradament, és així. Tant de bo pogués parlar d’altres qüestions que també m’encanten als meus articles, però mentre vegi patiment i injustícies al meu voltant, seguiré denunciant-les empunyant la meva ploma.