Aquest dimecres es commemora arreu del món el Dia Internacional de l’Alzheimer, una malaltia degenerativa que està fent autèntics estralls en el món occidental, on l’esperança de vida de les persones és més elevada i, per tant, hi ha un índex de població més envellida. Les dades estadístiques són alarmants, perquè només a la demarcació de Tarragona ja es registren més de 35.000 casos d’Alzheimer, malaltia per la qual encara no s’ha descobert ni cura ni tractament que aconsegueixi aturar el seu vertiginós avenç un cop ha estat diagnosticada. A més a més, en una població que cada vegada és més vella, és ben segur que en els pròxims anys la incidència de l’Alzheimer vagi en augment.
Existeixen moltes malalties invalidants i que, en estat avançat, generen un elevat grau de dependència en les persones que les pateixen. Malalties que degeneren el cos fins a matar-lo, sigui d’una manera ràpida o en terminis de temps més llargs. Però és cert que l’Alzheimer, que comença a mostrar-se amb símptomes tan ingenus com la pèrdua sobtada de memòria a curt termini o la desorientació en activitats quotidianes, és una de les patologies que arrossega més càrregues per a l’entorn més immediat del malalt, és a dir, els seus familiars directes que, d’un dia per l’altre, passen de ser marits, mullers o fills a ser cuidadors 24 hores al dia.
Des del punt de vista mèdic i clínic, és obligació de les farmacèutiques i dels investigadors afrontar amb determinació aquesta pandèmia moderna que afecta sobretot la tercera edat. Només a través de millors tractaments i mesures de prevenció, si és que arriben a descobrir-se, es podrà lluitar de veritat contra l’Alzheimer. Però el que toca ara, i que sí que està en les nostres mans com a societat moderna i estructurada, és avançar en l’atenció sociosanitària i social que el sistema pot oferir tant als pacients com als seus familiars, que moltes vegades ho arriben a passar pitjor que la persona malalta.
És imperativa la creació i la consolidació d’una xarxa professional de cuidadors i de centres adients que complementin la tasca que fan les famílies als seus omicilis. I no només per als casos d’Alzheimer. Cada vegada hi ha més gent necessitada d’atenció especialitzada que no pot quedar només en mans dels nuclis familiars.