No ens enganyem. La Diada Nacional de Catalunya va ser un veritable èxit. Tarragona va demostrar que no és tan unionista com alguns volen fer creure. L’Assemblea Nacional i Òmnium volen convèncer-nos que a la Rambla hi van assistir més de 110 mil persones. Jo hi vaig ser i he de confessar que no em crec aquesta xifra. És un engany. Una presa de pèl. La xifra presentada no és real i els que hi érem ho sabem. Llàstima, perquè l’ANC i Òmnium no tenien cap necessitat d’inflar el nombre d’assistents. L’èxit parla per si sol. Espero i desitjo que recapacitin per altres efemèrides. L’important no passa, únicament i exclusivament, per la xifra sinó pel sentiment. Els ciutadans que van sortir a la Rambla de Tarragona, el passat diumenge, estan cansats de la situació política i del menyspreu de l’Estat vers Catalunya. El suflé independentista s’alimenta de sentiment, però també de cerca de solucions pacífiques. En aquest moment, ni l’Estat ni el govern català són capaços de resoldre un conflicte polític que pot provocar un desencís social. No sé a qui afavoreix la guerra política entre l’Estat i Catalunya. Dedueixo que només interessa els partits que volen mantenir la seva influència i sobreviure a costa d’una guerra política on s’està utilitzant els ciutadans i els mecanismes judicials.
Cal reconduir la situació i busca urgentment solucions eficaces i sòlides. La confrontació acabarà allunyant el pacifisme i el civisme dels carrers. La violència pot apoderar-se de la quotidianitat i esdevenir una bomba de rellotgeria. Lamento també que la Diada Nacional s’hagi convertit en la Diada proindependència. No m’agrada que alguns s’apoderin de la diada per fer polítiques barates i reclamar només el sentiment i els interessos d’una part de la població. Vull que la Diada de Catalunya sigui la nostra diada, la diada de tots els catalans i que la senyera sigui l’única bandera que onegi als carrers. Cas contrari, acabarem tots molt malament.