El context polític a l’Estat espanyol continua en el seu particular atzucac on no es veu una sortida clara per a la investidura, a l’espera dels resultats de les eleccions basques i gallegues del 25-S que poden tenir un paper central per desencallar la situació. Una situació que no impedeix el govern en funcions del PP la contínua judicialització de la política catalana i l’amenaça a les institucions, concretament al Parlament, en una deriva autoritària i recentralitzadora dels populars. És en aquest marc polític on el full de ruta independentista d’un govern català que trontolla arriba a un dels seus punts àlgids de la legislatura.
El full de ruta de Junts pel Sí i els seus 18 mesos per a la desconnexió és una quimera i la realitat actual és que el govern de la Generalitat té la necessitat de pactar amb la CUP un renovat plantejament independentista amb algun tipus d’acte de suposada ruptura. Un acord per obtenir els suports necessaris per superar una qüestió de confiança plantejada per Puigdemont després de la negativa de l’esquerra independentista als pressupostos de 2016 i a la qual se sotmetrà el president el 28 de setembre. Si la supera, després vindran les negociacions per aprovar o no els pressupostos de 2017 i el debat de política general on es detallarà el mecanisme unilateral de ruptura.
Un full de ruta i les seves variacions que no representa més d’un 48% de la societat catalana, que suposa una contínua fugida cap endavant, que entorpeix la sortida al laberint català i que facilita guanyar temps al PDC (Convergència 2.0) per consolidar la seva refundació. Així mateix, la defensa del RUI per part d’algunes formacions polítiques certifica el reconeixement que l’enfocament plebiscitari de les eleccions del 27-S va ser un error i que el plantejament final de la consulta del 9N no era el més adient. No obstant això, cal tenir en compte que el RUI pot ser un nou 9N si no interpel·la el conjunt de la ciutadania i que aquest déjà vu continu pot acabar amb la mobilització popular imprescindible per a qualsevol canvi social de fons.
Aquesta situació de bloqueig que viu Catalunya s’ha de superar tornant al 80% de la població que defensa el dret a decidir articulant un bloc constituent perquè, a través d’un referèndum d’autodeterminació vinculant, els catalans i catalanes decideixin realment quina ha de ser la relació amb la resta de pobles de l’Estat espanyol. Un nou full de ruta és necessari per a la reconstrucció de la majoria social sobiranista que juntament amb una política d’aliances fraternals amb la resta de pobles de l’Estat faci possible avançar cap al sobiranisme popular en una República catalana, cap a un procés constituent popular no subordinat i cap a la celebració d’un referèndum d’autodeterminació amb plenes garanties.
