Es faran els Jocs del Mediterrani? Aquesta és la pregunta que tothom es fa quan queden poc més de deu mesos per a la data inaugural del Tarragona 2017. No hi ha una resposta plausible i clarivident per a aquesta incògnita. Sembla que totes les possibilitats estan obertes i no seria desgavellat pensar que, finalment, el Jocs es cancel·laran. L’eufòria de l’equip de govern contrasta amb la poca fe de diferents sectors de la societat i alguns partits de l’oposició. No hi ha entusiasme i sí molta desconfiança. No hi ha un lideratge, algú que empenyi el projecte i engresqui els més incrèduls. Els organismes olímpics nacional i internacional no contribueixen a dissipar dubtes i l’economia no afavoreix la qüestió. Si els Jocs s’acaben fent sens dubte seran els més aigualits de la història i l’equilibri entre el llegat i les despeses serà precari. No sé si seran els «jocs de la fam» (com diuen alguns), però estic segur que seran els jocs de la tossuderia (política): es faran perquè s’han de fer i al preu que calgui. La improvisació i la manca de transparència estan, almenys fins avui, dominant el terreny polític i social. Deu mesos abans de l’esdeveniment hi ha aspectes que no estan clars i obres que, a hores d’ara, ningú, responsablement, pot dir que estaran acabades. No sé si aquests Jocs seran beneficiosos per al futur de la ciutat o només un caprici d’un equip de govern que considera que rectificar és cosa de perdedors. En aquest projecte olímpic hi ha ombres que, a la llarga, poden acabar als jutjats. Organitzar i coordinar un esdeveniment esportiu d’aquesta magnitud no és fàcil, però cal més energia, determinació i planificació. Si no m’equivoco, hi havia molta més «alegria», complicitat social i unitat política durant la candidatura que no pas ara.
Els missatges que transmeten l’alcalde Ballesteros i el coordinador dels Jocs no aclareixen els dubtes. Ans el contrari. Avui diuen una cosa i demà passat, la contrària. De vegades penso que a l’equip de l’alcalde Ballesteros tampoc no li interessa que se celebrin els Jocs, perquè és un veritable «marró». Vull confiar en l’alcalde i pensar que seran un èxit. Tarragona ho agrairà, sempre que no serveixin per engrossir la llista de pous negres i sense fons que ja existeixen. Espero i desitjo que ningú es penedeixi de res i no hagi de demanar perdó quan comenci a sortir a la llum «detalls olímpics» poc elegants. Però això és un altre assumpte. Ara interessa molt més saber si es faran, realment, els jocs.
