La gestió dels residus municipals segueix sent una de les assignatures pendents de les nostres comarques. El Baix Penedès, tot i millorar minsament el percentatge de recollida selectiva bruta en relació amb la fracció resta (passa del 25,24% del 2014 al 26,65% del 2015), és la cinquena comarca que pitjor recicla de Catalunya. El cas del Tarragonès és més alarmant perquè, el 2015, empitjora els registres de l’any anterior passant del 33,71% de recollida selectiva bruta al 32,30%. Prop d’un punt i mig menys que fan que la comarca baixi tres posicions i se situï com la vuitena que pitjor recicla del país. La mitjana catalana del passat 2015 s’ha situat en el 38,93% i la comarca que millor gestiona els residus, Osona, ha assolit més del 60% de recollida selectiva bruta.
A aquesta lamentable realitat, cal afegir-hi que ambdues comarques han incrementat el nombre total de residus municipals generats. I mentre el Tarragonès ja frega els 600 quilograms per habitant a l’any, el Baix Penedès supera els 635 quilograms per habitant a l’any. Unes xifres molt superiors a la mitjana catalana d’aquest any passat que s’ha situat en 493 kg/hab/any. O sigui que, la població del Tarragonès i del Baix Penedès no només recicla menys que la majoria de catalans, sinó que, a més a més, genera més residus.
Només sis comarques fan la feina
Sis comarques catalanes han assolit l’objectiu europeu previst per a l’any 2020 de recollir el 50% dels residus de forma selectiva: Osona, la Segarra, el Montsià, el Pallars Sobirà, el Moianès i la Terra Alta. Osona, que encapçala el rànquing, arriba a recollir selectivament més del 60% dels residus que recull. Pel que fa a la qualitat de la recollida selectiva, un cop extrets els impropis –els residus que s’han dipositat en contenidors equivocats–, Osona continua encapçalant el rànquing, seguida de les comarques del Pallars Sobirà, La Terra Alta, La Segarra i l’Alt Urgell.
Aquestes xifres no són fortuïtes ni han baixat del cel. Es produeixen gràcies a la tasca de les administracions dels territoris i l’aposta pels models de recollida més idonis. El porta a porta ja ha demostrat la seva efectivitat en més d’un centenar de municipis catalans de fins a 14.000 però al Baix Penedès només s’aplica a tres municipis i pels del Tarragonès sembla ciència ficció.
El Tarragonès renuncia al porta a porta
Preguntant al Consell Comarcal del Tarragonès, l’organisme que dóna servei a la majoria de municipis de la comarca i especialment als més petits, ens responen que «políticament no s’ha plantejat oferir el servei de porta a porta als municipis». La raó, segons diuen, és econòmica, tot i que l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) va presentar un estudi el 2013 que demostrava que el cost del porta a porta és inferior al de recollida de contenidors i que aquest juliol, en la presentació de les dades de reciclatge del 2015, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, va tendre la mà de la Generalitat a «acompanyar els ajuntaments que vulguin desplegar el porta a porta per incentivar la recollida selectiva».
Des del departament de Medi Ambient del Consell Comarcal del Tarragonès però no es dóna validesa a l’estudi encarregat per l’ARC i es recorda que «primer cal amortitzar la inversió que molts municipis han fet comprant contenidors de superfície i soterrats». Per aquest motiu, i malgrat davallada del reciclatge que es produeix a la comarca, s’està preparant la licitació del servei de recollida d’escombraries, de cara a l’any que ve, apostant pel mateix model de no èxit.
A aquesta negativa, cal afegir-hi la de la conselleria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Tarragona que, tot i les demandes veïnals perquè s’aposti pel porta a porta a la Part Alta, segueix «fomentant que els veïns del centre històric no reciclin».