Vídeo: Tomàs Varga.
Torredembarra és un destí turístic de primer ordre dins de la Costa Daurada. En l’àmbit del Tarragonès, la seva població estacional només és superada per Salou, el municipi que registra uns nivells més elevats de població flotant de la demarcació i el segon de Catalunya.
Malgrat l’alt volum de visitants en període estival que busquen comoditats a la vora del mar, Torredembarra manté espais naturals dins de les seves platges que tenen un gran valor ecològic i esdevenen un atractiu turístic afegit. Mostra d’aquesta complicitat creixent entre turisme i sostenibilitat, n’és el reconeixement de platges verges que dues zones costaneres del municipi han rebut per part de l’entitat Ecologistes en acció. «És difícil trobar una platja 100% verge però nosaltres fem una aproximació per incentivar els ajuntaments a treballar en la renaturalització de la costa», explica Eloi Nolla, coordinador de la Campanya Platges Verges.
Les platges torrenques distingides per l’entitat ecologista són la dels Muntanyans i la del Canyadell, aquesta darrera compartida amb Altafulla. Dos espais que combinen la natura amb el sol-i-platja, i que fan de Torredembarra el municipi del Camp de Tarragona amb més platges verges per darrere de la ciutat de Tarragona.
Un espai únic
Els Muntanyans és la més extensa i peculiar de les platges verges de Torredembarra. Es tracta d’un ecosistema amb maresmes i dunes que acull nombroses espècies vegetals i animals. Un espai natural que anys enrere predominava arreu del litoral català i que, ara, ha esdevingut gairebé únic per culpa de la urbanització de la costa. «Actualment tenim aquestes petites llacunes aquí, a l’Ametlla de Mar i poca cosa més», admet Nolla.
Aquests ecosistemes esdevenen el punt de trobada natural entre l’aigua dolça que surt del freàtic i l’aigua del mar empesa per les llevantades. «Això propicia l’aparició d’unes espècies que viuen la mar de bé. Com pot ser la gambúsia, el fartet… en el cas de les llacunes. Però també que aquí hi hagi una espècia molt significativa que és el corriol camanegra, que és l’emblema d’aquest espai», explica Nolla.
Binomi natura-serveis
Justament, una altra iniciativa mediambiental exitosa del municipi ha donat com a resultat la nidificació d’aquesta au a la platja de la Paella. A diferència dels Muntanyans, la Paella és una platja urbana que llueix la bandera blava, un distintiu que té en compte, entre altres coses, els serveis que ofereix la platja. Malgrat el seu vessant urbà, la Paella va dur a terme dues experiències en el camp de la sostenibilitat que han donat els seus fruits.
La primera va consistir a aprofitar un moviment de sorres programat per crear un camp dunar artificial i trasplantar-hi espècies provinents dels Muntanyans. «Aquest primer camp dunar va tenir èxit, les plantes han arrelat, s’han reproduït i s’està eixamplant», recorda l’actual alcalde de Torredembarra que abans havia ocupat la cartera de Medi Ambient.
El segon experiment va tenir el suport inestimable de la natura que va empènyer unes algues anomenades corretjoles fins a la vora del mar que, entitats ecologistes i Ajuntament, en comptes de retirar, van abandonar al costat del camp dunar artificial. «Aquesta corretjola va acumular sorra, va fer un muntanyà i va generar que hi creixessin de manera espontània algunes plantes, de seguida hi va fer un niu una parella de corriol camanegra, i més a més ja hem vist que algunes de les plantes que hi ha a l’altre camp dunar han anat arrelant de manera espontània», explica Rovira.
Cases per a peixos
La cintura del municipi a l’hora de fer compatibles dos conceptes que poden semblar antagònics (turisme i sostenibilitat) no acaba a la sorra. Mar endins, Miquel Rota va fer una proposta innovadora fa uns quants anys que, després de donar les primeres passes a la costa torrenca i gràcies al suport econòmic de Repsol, s’està estenent a gran part de la Costa Daurada. Es tracta de canviar els morts de ciment de l’abalisament que separen la zona de navegació de la zona de bany per biòtops. «Hem canviat el ciment per cases per a peixos», explica Rota que admet que aquest sistema fomenta que hi hagi més vida marina i s’estalvien costos perquè no s’han de posar i treure els morts sinó que s’aprofiten els biòtops any rere any.
La responsabilitat ciutadana
Les eines per preservar el mar, les dunes i les maresmes estan sobre la taula. Ara, només cal que els ciutadans posin de la seva part. Ajuntament i ecologistes coincideixen en el fet que els casos de vandalisme envers el medi natural són aïllats. «Les noves generacions ja pugen amb aquesta educació mediambiental i es nota», admet Guasch.
Mostra d’aquesta conscienciació és l’afany que tenen els veïns per mostrar els lliris de mar que creixen a les dunes o per, si cal, esbroncar un banyista que ha fet drecera per una zona delimitada. Un respecte pel medi natural que afavoreix la vila convertint-la en un reclam turístic que va més enllà del sol-i-platja que tant impera a la costa mediterrània i que, moltes vegades, ho fa en detriment d’altres models més sostenibles.