Vivim moments difícils on resulta complex construir societats obertes amb espais per l’entesa. Es tendeix a posicionaments maximalistes, de blanc o negre, i a generar àmbits excloents del divergent on massa comunitats s’aïllen girant-se l’esquena. És per això que necessitem més cultura que mai. Sense cultura no hi ha respecte, sense respecte no hi ha cohesió, i sense cohesió no hi ha inclusió social.
Tarragona necessita seguir treballant aquesta vertebració social a través de la cultura, de la mateixa manera que ho ha de fer la societat catalana en general. És per això que des del govern municipal és una prioritat vincular totes les accions culturals al fet de generar espais d’inclusió on cada ciutadà i ciutadana es pugui sentir protagonista malgrat el seu origen o condició, bé sigui generant activitat pròpia o bé donant suport a entitats o creadors per desenvolupar la seva activitat.
És obvi que sempre hi ha veus que reclamen més diners públics. Amb els anys de crisi i els problemes de finançament local l’àmbit cultural ha patit per poder donar sortida a necessitats socials més urgents. Encara que estat una situació no volguda cal dir que les situacions difícils serveixen, però, per revisar on estem. En aquest sentit he de dir que aquests anys han ajudat a trencar el clientelisme històric de governs conservadors anteriors que van gaudir de pressupostos generosos, i ens han permès reconduir les polítiques culturals municipals cap a objectius més col·lectius on l’orgull de pertinença i la cohesió social han estat les bases.
El camí recorregut es manifesta de vegades en moments singulars com el que va protagonitzar el cantant andalús Manuel Carrasco al Festival d’Estiu de la ciutat. L’artista, que va omplir de gom a gom un Camp de Mart on es va donar cita un tipus de públic molt diferent del que de ben segur veurem als Manel d’aquí a uns dies, va fusionar en una “buleria” flamenca aspectes de la cultura popular més autòctona. Va referir-se al Seguici Popular en general, als Castells, a la Baixada de l’Àliga, a la Moixiganga… arrencant aplaudiments i emocions que encara romanen a través de les xarxes socials. Respecte, multiculturalitat, cohesió i vertebració. En definitiva, més cultura i per tothom.