A falta d’una defensa solvent per part de l’equip de govern de PP-PSC-Unió del projecte de privatització del llegat dels Jocs, només hem sentit un sol argument de justificació: “tot és perfectament legal”. Amb aquestes paraules va acabar l’alcalde Ballesteros la seva intervenció al ple. Les mateixes paraules que la portaveu del PSC fa servir en una entrevista. Paraules pronunciades amb cert to de cofoisme, com dient: “ho tenim tot lligat”. Però ves per on, aquestes paraules no són gens tranquil·litzadores.
La presumpta legalitat no és un argument que hagi de tranquil·litzar la ciutadania, perquè hem vist com productes perfectament legals, com les participacions preferents, van arruïnar a centenars de milers de famílies. Una gran estafa legal en tota regla. El mateix podem dir de les hipoteques sobre habitatges sobrevalorats, que han portat a la misèria milions de persones a tot l’Estat. La legalitat tampoc hauria de suposar tranquil·litat pels components de l’equip de govern, ni per aquells que donin suport a la iniciativa de privatització, perquè quan es traça una línia molt fina entre legalitat i ètica poden sortir-ne esquitxats. I que t’esquitxin aquestes qüestions pot tenir conseqüències greus.
Treure 2,55 milions dels pressupostos anuals de l’Ajuntament durant 40 anys, amb una revalorització anual del 2%, és senzillament un luxe que no ens podem permetre. Entenem que a vegades costa contextualitzar aquesta xifra, per això un bon exercici de clarificació és comparar-la amb despesa del pressupost. 2,55 milions no surten del no res, per tant s’haurien de practicar retallades. Quines partides del pressupost del 2016 sumen aquesta quantitat?: conservació parcs infantils; gestió llars infantils; subvencions; creació d’ocupació; plans de dinamització comercial; convenis entitats socials; subvencions entitats discapacitats; prevenció drogodependències; programa Tarragona cardioprotegida; festes de Santa Tecla; arts escèniques i música; Tarraco Viva; plans educatius d’entorn; activitats literàries i Oficina Jove. Això hauria d’anar fora, o si no va fora això hi haurien d’anar fora altres partides pel mateix import.
Clar que els quedaria l’alternativa de pujar impostos. Per repartir-ho una mica, què millor que pujar l’IBI? Amb un increment del 5,33% per cent farien, això sí, caldria una revisió anual del 2% mes per pagar el famós cànon. És èticament lícit augmentar indefinidament la càrrega fiscal dels ciutadans en èpoques que els augments dels salaris estan per sota de l’1%?
Una altra alternativa és més que doblar la recaptació per multes de trànsit i aparcament a la ciutat, concretament augmentar un 116%. També amb revisió anual del 2%, és clar. Sentir-nos perseguits a canvi de que una empresa de fora faci un negoci milionari. És en aquest punt que algú m’hauria de dir: no els donis idees.