La Unió Europea continua mantenint el vergonyós acord amb Turquia mitjançant el qual les persones refugiades poden ser deportades a aquell país saltant-se per complet el dret internacional d’asil recollit, entre altres tractats, a la Convenció de Ginebra. Unes expulsions a un país, Turquia, que acaba de sofrir un frustrat cop d’Estat que hauria tingut conseqüències terribles i que el seu president Erdogan està utilitzant com a excusa per normalitzar la repressió contra qualsevol forma d’oposició.
La situació a Turquia és espantosa. S’han detingut o purgat a milers de persones, entre elles funcionaris de l’Estat com oficials de l’exèrcit, policies, jutges, docents, periodistes, etc. S’han tancat mitjans de comunicació i agències de notícies. S’ha declarat l’estat d’emergència durant 3 mesos i s’ha decidit suspendre la Convenció europea dels Drets Humans que Turquia havia subscrit l’any 1954, situació que obre la porta a la possible restauració de la pena de mort. Al mateix temps el conflicte kurd continua i la guerra entre militants del PKK i tropes governamentals s’agreuja després que el 2015 es trenqués la treva. Una situació que evidencia encara més que Turquia no és un país segur, encara que tampoc ho era abans quan ja es vulneraven els drets de la població turca en general i de la minoria kurda en particular i on la pluralitat de la informació brillava per la seva absència. Ara la realitat empitjora amb el contracop d’Erdogan, mentrestant la UE calla davant la deriva autoritària del seu soci.
El 2015 a Turquia hi havia gairebé 1,8 milions de persones refugiades segons dades de l’ACNUR, a les quals cal afegir les deportacions de la UE cap aquest país des de l’acord de la UErgonya signat el passat més de març. Un acord que aprofundeix en la configuració d’una Europa que enforteix el control de les fronteres exteriors amb la participació militar de la OTAN, que bloqueja les rutes internes de pas per als i les refugiades i que subcontracta a Turquia per 6.000 milions en una externalització immoral que xoca frontalment amb l’article 19.1 de la Carta de Drets Fonamentals de la UE, segons el qual es prohibeixen explícitament les expulsions col·lectives.
Una situació d’inseguretat generalitzada, una contínua escala d’atemptats a les llibertats democràtiques i un incompliment sistemàtic de la normativa internacional dels drets humans fan inajornable la revocació immediata de l’acord entre la UE i Turquia, així com un canvi de rumb en la política migratòria de la UE que comenci per rescatar, acollir i respectar el dret d’asil de les persones refugiades.