«La justícia alemanya ha estat una gran decepció»

Parlem amb Paco Zapater, pare d’una de les dues joves tarragonines que van morir en la tragèdia del festival Love Parade del 24 de juliol de 2010

Per . Actualitzat el

«Érem una família normal. I tot va canviar després de la trucada que vam rebre des d’Alemanya aquell fatídic 25 de juliol de fa sis anys». El cònsol espanyol a Düsseldorf comunicava als Zapater que la seva filla, Clara, de 22 anys i estudiant de psicologia i d’Erasmus a Münster,  es trobava entre les víctimes mortals de la tragèdia que el dia abans s’havia cobrat 21 vides a la localitat de Duisburg durant el festival Love Parade. Amb ella perdia la vida una altra tarragonina, la cambrilenca Marta Acosta, amiga seva que també estava a Alemanya d’Erasmus. Elles van ser les dues víctimes espanyoles d’una catàstrofe provocada per una cadena de negligències que la justícia alemanya, després de més de cinc anys d’investigacions, ha decidit arxivar sense realitzar cap judici. Ara fa uns dies, els Zapater, juntament amb altres famílies afectades pel Love Parade, es van presentar als tribunals de Düsseldorf per lliurar en mà més de 362.000 signatures de ciutadans europeus exigint a la justícia alemanya que assegui a la banqueta dels acusats els responsables de l’organització del Love Parade d’aquell 24 de juliol de 2010. De moment, per a la justícia alemanya la mort de 21 joves en un festival autoritzat per les administracions públiques del país no té culpables. Les famílies han presentat recurs a l’arxivament del cas i, a l’espera que el tribunal de Düsseldorf decideixi sobre la conveniència de fer judici o no, Paco Zapater, advocat de professió, ja té clar que «mentre jo tingui salut i forces portaré el cas del Love Parade fins al final».

Cinc anys i mig d’investigació i un informe de la fiscalia alemanya acusant un total de deu persones (sis membres de l’equip de govern de l’Ajuntament de Duisburg i quatre responsables de l’empresa organitzadora del festival) no han estat suficients perquè la justícia alemanya vulgui portar a judici la tragèdia del Love Parade. «La justícia alemanya ha estat una gran decepció», assegura Paco Zapater. «L’Alemanya on tot funciona metòdicament i com un rellotge és només un mite. Després de cinc anys en què no se’ns ha permès participar en la investigació, ara ens diuen que no hi ha indicis suficients per responsabilitzar o condemnar ningú. És increïble. La sensació que tenim és que l’Estat alemany no vol la celebració del judici perquè aflorarien determinades deficiències que no volen admetre»

A més de les víctimes mortals, va haver-hi més de 600 ferits. Al voltant d’1,5 milions de persones van acudir a un esdeveniment, amb capacitat només per a un terç. Les autòpsies van revelar que van morir asfixiades per aixafament, però no per caigudes. «La pressió que hi havia en aquella ratera va fer que es quedessin sense oxigen. I que ara diguin que no hi ha proves és inconcebible. Els nois van fer fotos i vídeos amb els seus mòbils. Si una imatge val més que mil paraules, aquí hi havia milers d’imatges per valorar», denuncia Paco Zapater.

Per a l’advocat tarragoní és «desolador veure com a Espanya es va jutjar i condemnar diverses persones pel cas Madrid Arena, on van morir cinc joves, i en canvi, a Alemanya es fa tot el contrari. Sentim una gran impotència però lluitarem fins al final perquè volem justícia. I, si no la trobem a Alemanya, anirem fins a instàncies superiors de la Unió Europea. És molt clar que hi ha responsables. Ens va fallar primer el sistema de seguretat alemany, que no va saber planificar ni gestionar el festival, i ara el seu sistema judicial».

Paco Zapater no pot evitar que aflorin les llàgrimes quan recorda els quatre dies que ell i la seva dona van passar a Alemanya per recollir el cos sense vida de la seva filla. «El moment en què et diuen que la teva filla és morta et donen un cop de destral al pit del qual mai no et recuperes. Aquells van ser els pitjors dies de les nostres vides i encara els portem amb nosaltres cada dia. No m’agrada fer pena, però la vida ens ha canviat totalment des d’aleshores. Intentem portar el dolor amb dignitat i agraïm de tot cor les nombroses mostres de suport que hem rebut d’arreu d’Europa, també de famílies d’Alemanya, durant aquests sis anys».

Zapater explica que ara fa uns dies, quan van accedir als jutjats de Düsseldorf per lliurar les 362.000 signatures al portaveu de l’alt tribunal alemany, «la senyora de seguretat que hi havia a l’entrada dels jutjats, després de prendre nota de les nostres dades i fer exhaustives comprovacions prèvies a autoritzar la nostra entrada, va sortir de la guingueta i ens va fer una forta abraçada». En uns mesos la justícia alemanya determinarà si hi ha judici o no. «Tenim esperança, però també preocupació, perquè tot aquest procés des d’un primer moment ha anat a contracorrent. A Alemanya hi ha un seguidisme molt important a l’autoritat, fins al punt que ningú no qüestiona les seves decisions.  Només volem que es faci justícia. Ja sabem que la nostra filla Clara no tornarà».

  • disqus_Mo7xO1K5zP

    Animo y adelantey