L’atenció a les urgències ha de constituir una prioritat del sistema sanitari per la seva magnitud (nombre de contactes/any) i l’impacte social a causa de la importància que li atorga la ciutadania i la complexitat clínica, organitzativa i de gestió d’una activitat que, per la seva pròpia naturalesa, no es pot planificar amb certesa.
Les expectatives són altes, molt altes: tots esperem que quan en fem ús se’ns resolgui el problema de salut en el mínim temps possible, amb informació entenedora, confort i respecte a la intimitat i no haver d’esperar a urgències si és que hem d’ingressar a l’hospital.
Després d’uns quants mesos de fer-ne més ús de l’habitual per a mi, no puc deixar de preguntar-me si hi anem moltes o poques vegades? Si hi anem pel que toca, en fem bon ús? Ens esperem molt temps o poc?
L’Observatori de Salut de Catalunya ha publicat recentment alguns informes que ens donen algunes respostes. El darrer informe sobre l’àmbit hospitalari català constata que els serveis d’urgències dels hospitals del sistema sanitari públic de Catalunya han atès l’any 2015 3.197.851 urgències (dades de facturació), fet que representa una mitjana diària de 8.761 atencions (amb una variació per centres que va de menys d’una urgència de mitjana fins a les 530). Segons la mateixa font, a la nostra regió sanitària, l’ús que fem dels serveis d’urgències dels hospitals és el més alt de Catalunya amb una taxa de freqüentació anual és 746,6 per cada 1.000 habitants, essent la mitjana de Catalunya de 615,7. Ara bé, amb una anàlisi més acurada observem que aquesta dada és molt variable segons l’àrea bàsica de procedència dels usuaris. Així, Salou, amb una taxa de 1.999,9 urgències encapçala el rànquing català i Cambrils, amb una freqüentació de 1.381 contactes per 1.000 habitants, ocupa el tercer lloc dins l’àmbit català, segons les dades de l’informe territorial 2015 de l’Observatori de Salut de Catalunya; de la resta, tan sols Valls, Reus i Vendrell estan lleugerament per sobre de la mitjana catalana.
Sobre la idoneïtat de les visites que fem als serveis d’urgències, cal dir que, segons els informes esmentats anteriorment, el 35,7% de les urgències ateses als hospitals del sistema sanitari públic de Catalunya l’any 2015 han estat de nivell 1, 2 i 3, segons el Model Andorrà de Triatge (MAT), que estableix cinc nivells de major a menor gravetat. Això significa que el 64,3% de les urgències hospitalàries no ho eren. En aquest cas, la variabilitat per centres també és molt gran i va del 2,4% al 75% a nivell català; dels cinc centres hospitalaris de la nostra regió sanitària, només l’Hospital de Santa Tecla millora la mitjana catalana amb un 36,2%; la resta, és a dir, Reus, amb un 33%; Valls, amb un 29%; el Vendrell, amb un 26,7% i Joan XXIII, amb el 27,6%, no arriben a la mitjana catalana o, dit d’una altra manera, el 67% o més de visites urgents als hospitals no són considerades com a tals.
Sobre el tercer interrogant que formulàvem a l’inici, he de dir que no tenim dades però ja s’ha anunciat que estaran disponibles el pròxim any. Ara bé, a la vista de les xifres anteriors, sabem que els resultats a la nostra regió sanitària no seran bons. Per una banda, freqüentem més aquests serveis i, per l’altra, ho fem per motius més inadequats que la majoria de catalans.
Vistes aquestes dades, especialment les primeres, cal reflexionar i prendre decisions, ja que a ningú se li escapa que l’increment de la població fruit de l’estacionalitat hi té un paper important; tot i que sembla que no és determinant, vist que les taxes de freqüentació de la Regió sanitària de Girona, amb una casuística similar, estan per sota de la mitjana de Catalunya. Penso que la diferència no s’explica tan sols pel fet que el reforç d’estiu de Girona sigui el triple que el de Tarragona, o sí?
