He de confessar que hi ha coses que encara em trastoquen. Em confonen. No les entenc ni sóc capaç de desxifrar-les, tot i que m’hi esforço. El nou CRT de Salou–Vila-seca –el complex turístic que substitueix el defenestrat BCN World– fou presentat amb pompa i circumstància pel vicepresident de la Generalitat, el republicà Oriol Junqueras, en una roda de premsa que es va fer a Salou i on confesso que no vaig entendre res de res. I no és que no sigui llest o que tingui manca de comprensió. Sincerament, crec que ens van voler vendre una moto i que no tots vam estar disposats a comprar-la. Tot plegat va ser un enrenou. Junqueras es va explicar fatal i alguns periodistes vam acabar amb més dubtes que mai. El projecte, que la CUP va rebutjar des d’un bon començament i que Esquerra Republicana va anar empenyent sense que se sàpiga ben bé el motiu, és pràcticament igual al que es va aprovar el 2015, salvada la seva redimensió. Però no ens enganyem: s’ha «retallat» un 25% del projecte perquè abans es parlava de quatre operadors (amb Veremonte) i ara en són tres. I no s’ha d’oblidar que la reducció de dues hectàrees
té a veure amb la retirada d’un dipòsit.
Estic convençut que a ERC no l’interessa gens ni mica aquest projecte i, per tant, la seva construcció li resulta indiferent. La seva posada en escena es justifica per la pressió (popular, política i empresarial) que es va fer –i s’està fent– des del territori. Em sembla de mal gust dir que s’ha modificat el projecte per adequar-lo al territori, al·legant qüestions de sostenibilitat quan, en veritat, no han fet res més que adaptar-lo a la realitat, al nombre d’operadors i a les seves necessitats. Estic en contra de l’aprofitament polític i partidari que es va fer d’aquest projecte que, indiscutiblement, és fonamental per a l’economia del territori. M’agradaria que els polítics fossin més honestos i, sobretot, més sensibles a l’hora de pensar i vetllar pels interessos del conjunt del país. No pot ser que tot estigui condicionat pels alts-i-baixos del líder partidari de torn, de les enquestes i de l’actualitat política. Hi ha detalls que, òbviament, s’hauran d’analitzar i corregir, però no pot ser que un projecte trontolli per capricis polítics o per pressionar un govern.
El més trist de tot plegat no és que jo no hagi entès res de la roda de premsa de Junqueras, sinó el fet d’haver constatat que al poble se’l tracta d’analfabet i se’l menysté. On està el famós referèndum? És normal, per tant, que la credibilitat política estigui passant la tempesta del desert, on més d’un ha quedat enfangat en discursos preparats amb clau electoralista. Un cop més s’ha pogut comprovar que si el poble s’uneix, els governants han de rectificar amb més o menys posada en escena. Es digui com es digui el projecte i malgrat les escenificacions polítiques, s’agraeix que Tarragona no desaprofiti oportunitats que poden esdevenir úniques i irrepetibles.