Fins al 1991, els principals municipis turístics de la Costa Daurada com Torredembarra, Altafulla, Roda de Berà, el Vendrell o Calafell disposaven tan sols de petits dispensaris mèdics, del tot insuficients per cobrir les necessitats d’una població que durant els mesos d’estiu podia incrementar-se un 300%. La manca d’infraestructures i mitjans sanitaris representava, doncs, un inconvenient tant per als visitants com per a la població habitual en cas que es produís qualsevol incidència. Aquesta necessitat va impulsar les autoritats sanitàries a bastir una xarxa de centres de reforç per aquests mesos que garantís l’assistència adequada i assegurés la màxima celeritat en els trasllats, si fos necessari. Aquesta tasca es va encomanar a la Fundació Hospital Sant Pau i Santa Tecla, que va fer una anàlisi de les necessitats de la seva zona d’influència (el Baix Penedès i el Tarragonès) i va posar en marxa el programa anomenat «Més a prop teu», que aquest 2016 compleix els 25 anys.
El doctor Miquel Maria Biarnès, un dels artífexs del programa, recorda que per posar en marxa el dispositiu es va fer una anàlisi exhaustiva del nombre d’estiuejants que passaven les vacances a la zona, a les segones residències, als càmpings, urbanitzacions i apartaments turístics i es van marcar uns objectius molt clars: «garantir l’assistència sanitària a la població flotant, que aleshores era d’unes 500.000 persones de mitjana; evitar el màxim nombre de desplaçaments i massificacions; crear una xarxa integrada i coordinada que permetés donar resposta a qualsevol incidència, lleu o greu, i atendre també els accidents a la carretera», explica el doctor Biarnès.
Aleshores la població de nuclis turístics com 7.300 habitants a 140.000; el Vendrell, de 15.600 a 80.000; Roda de Berà, de 2.000 a 40.000; Creixell, de 890 a 30.000, Torredembarra, de 6.560 a 70.000 i Altafulla, de 1.700 a 10.000 habitants. «Aquestes xifres desbordaven totes les previsions», assegura el doctor Biarnès, i tan sols existien petits dispensaris i el CAP II del Vendrell (on, cal recordar, no s’havia construït encara l’hospital) i tots els trasllats s’havien de fer a Tarragona.
Per aquest motiu la posada en marxa d’aquest dispositiu va significar un salt qualitatiu molt important en l’atenció sanitària a la zona. Així va ser com, amb la col·laboració de l’ICS, la Fundació de l’hospital de Santa Tecla, els ajuntaments implicats i els consells comarcals del Tarragonès i el Baix Penedès, van entrar en funcionament els anomenats Centres d’Atenció Urgent (CAU), que estaven en servei durant els mesos de juliol, agost i setembre, a les poblacions de Calafell, Coma-ruga, Roda de Berà i Torredembarra. L’any 1992 va entrar en funcionament el de la Pineda.
Inicialment aquests centres estaven construïts en mòduls prefabricats, d’uns 250 metres quadrats, dividits en diferents espais per diferenciar el tipus d’atenció que calia proporcionar a la població: consultes, urgències i emergències. Va ser necessari abastir-los de tot l’utillatge i material necessari i, el més important, formar els professionals perquè fossin capaços de fer front a qualsevol incidència, tant patologies lleus com picades i cremades com greus, com ara un traumatisme per accident, un infart… «L’objectiu era que les coses senzilles es poguessin resoldre allí i fer el trasllat quan fos necessari amb la major rapidesa possible», afirma Biarnès, que recorda que «aleshores no hi havia ambulància medicalitzada, ni telèfons mòbils, de manera que es va posar en marxa un transport medicalitzat pioner al territori i la comunicació es feia mitjançant una xarxa de radiofreqüència». S’obria les 24 hores cada dia de la setmana.
Aquells primers tres mesos de funcionament, tal com es recorda en la memòria d’activitat del servei, es van atendre 57.338 persones, de les quals 21.663 van ser urgències i 35.675 ateses a dispensaris.
Progressivament es van anar construint els diferents centres assistencials a les poblacions esmentades fins a configurar el mapa assistencial sanitari de què disposem actualment, però cal tindre en compte que aquell model iniciat ara fa 25 anys per la Xarxa Sanitària de Santa Tecla fou pioner a tot el país.