Crisi econòmica i salut mental

Per . Actualitzat el

L’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya ha publicat dos informes sobre els Efectes de la crisi econòmica en la salut de la població de Catalunya on, a partir de l’estudi dels determinants socials i econòmics de la salut, o més ben dit, dels canvis ocasionats per la crisi, analitza l’estat de salut dels catalans. El segon informe data del desembre de 2015 i afegeix l’anàlisi territorial de les variables esmentades per tal de determinar les desigualtats en la salut.

No m’estendré sobre les conclusions d’aquest estudi, tan sols assenyalaré, pel que avui ens interessa, que les conclusions que ja s’apuntaven en el primer de l’any 2014 es confirmen. Conclou que «les comarques de Catalunya amb una taxa d’atur de més de dos anys més elevada tenen una esperança de vida menor»; que «la població aturada presenta pitjors resultats que la població ocupada… en la prevalença del risc de mala salut mental» i que «des de l’any 2007 la taxa de mortalitat per suïcidi mostra una tendència creixent… increment experimentat entre les persones de 40 a 60 anys. Cal destacar que tres de cada quatre difunts per suïcidi són homes».

Estant així les coses, és inqüestionable que és necessari un esforç suplementari per part del Departament de Salut tant en la prevenció com en l’atenció als problemes de salut mental. I més si tenim presents les dades de l’estudi respecte al consum de psicofàrmacs: l’únic grup d’edat on puja el consum d’antipsicòtics i ansiolítics entre 2007-2014 és en la franja de 15 i 44 anys i la relació entre taxa d’atur de més de dos anys i consum de psicofàrmacs és directament proporcional.

I en això, com estan situades les comarques del Tarragonès i el Baix Penedès, tenint present que el Baix Penedès és, malauradament, la comarca amb més atur de tot Catalunya des de l’inici de la crisi i que té una taxa d’atur registrat de més de dos anys de més del 10%?

Respecte al consum de psicofàrmacs es confirma allò que hem dit anteriorment: la comarca del Baix Penedès encapçala les comarques amb un consum més alt entre 15 i 64 anys (20,3%); a la comarca del Tarragonès la xifra del 18,5% que es situa entre la franja alta s’explica per la taxa d’atur de llarga durada del 5%, per sobre de la mitjana de Catalunya.
Respecte a l’evolució del nombre de pacients de salut mental i addiccions, l’any 2010 el total de pacients de la nostra regió sanitària era d’11.848 adults i 4.066 infants i joves; per contra, l’any 2014 eren 10.789 adults i 4.435 infants i joves.

Respecte a la utilització dels serveis i recursos d’atenció a la salut mental, el primer que crida l’atenció és que tots, tots, els indicadors la Regió Sanitària del Camp de Tarragona (no són públiques les dades per comarca) estan per sota de la mitjana de Catalunya quan les xifres anteriors feien pensar el contrari. La taxa de pacients atesos a centres de salut mental d’adults (CSMA) és de 23,9 per cada mil habitants, a Catalunya és de 27,3. La taxa de pacients atesos a centres de salut mental d’infants i joves (CSMIJ) és de 37,3 per mil; a Catalunya, del 43,8. La taxa d’hospitalització és de 2,6 per mil habitants, a Catalunya del 3 per mil. La taxa de freqüentació també està per sota de la mitjana de Catalunya, amb 6,1 visites per pacient atès en CSMA respecte a les 6,6 de la mitjana de Catalunya i 4,5 visites per pacient atès a CSMIJ respecte a les 6,2 de Catalunya.

Aquestes dades poden ser explicades, en síntesi, per dues raons: la primera és que al Camp de Tarragona no tenim tants problemes de salut mental com a la resta de Catalunya, quelcom difícil, ja que aniria contra tots els estudis pronòstics, fins i tot dels de l’OMS. La segona i més plausible és que existeix un infradiagnòstic i/o una infrautilització dels serveis. I per quina raó? La primera explicació, la més senzilla i factible és que al Camp de Tarragona existeix una menor accessibilitat als serveis de salut mental. Vegem, en primer lloc, els temps d’espera per una primera visita als centres de salut mental que presten atenció ambulatòria i analitzem després la distribució territorial de serveis i recursos a les dues comarques i també la comarca del Baix Camp.

Temps d’espera per a una primera visita a centres de salut mental d’adults: CSMA de Reus, 41,7 dies per una visita ordinària i 11,1 dies per una visita preferent. CSMA del Vendrell, 18 dies per una visita ordinària i 7,5 dies per una preferent. CSMA de Tarragona Nord, 34,1 dies i 15,4 dies respectivament. CSMA de Tarragona Sud 38,1 i 9,9 dies respectivament

Temps d’espera per a una primera visita a centres de salut mental d’infantil i juvenil: CSMIJ de Reus, 48 dies per una visita ordinària i 17,6 dies per una visita preferent; CSMIJ del Vendrell 115 dies per una visita ordinària i 10,1 dies per una preferent; CSMIJ de Tarragona 107 dies i 25 dies, respectivament.

Altres recursos i serveis disponibles: la consultoria de salut mental a ambulatoris per a adults té una bona cobertura territorial però encara no arriba a tots els CAP; la consultoria a atenció primària per a infants i joves només es presta a Torredembarra, Reus i el Vendrell. Serveis comunitaris/centres de dia: Reus, 30 places, Vendrell, 20 places i Tarragona, 35 places. Serveis d’hospitalització parcial: dos hospitals de dia a Reus, 15 places per a adults i 15 places per a infants. Serveis d’hospitalització a Reus: 62 llits d’aguts, 30 llits de subaguts, 831 llits de mitjana i llarga estada, 22 llits de patologia dual, 12 llits de la unitat de crisi adolescent i 4 llits de psiquiatria infantil.

De tot això es desprenen dues conclusions, primera els temps d’espera són massa llargs i cal reduir urgentment l’espera en els serveis d’infants i joves que és la població atesa que més creix al Camp de Tarragona, igual que a la resta de Catalunya. Segona, cal millorar la distribució territorial dels serveis; és inadmissible que a la ciutat de Tarragona no hi hagi servei de consultoria als ambulatoris i cal millorar el dèficit de recursos a la ciutat de Tarragona, com a mínim en hospitalització parcial, i augmentar els 9,29 professionals del CSMA i sobretot els 4,28 del CSMIJ del Vendrell.

Aquesta és la responsabilitat del Govern de Catalunya i especialment dels responsables de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona, i més quan el Pla de Salut Territorial del Camp de Tarragona 2011-2015 ja marcava aquesta línia de treball com a prioritària.