El pròxim diumenge dia 26 de juny haurem de tornar a les urnes per decidir a quin partit fem confiança per intentar governar Espanya. No és tasca fàcil. Després de sis mesos d’inacció i incapacitat dels líders polítics, no es va aconseguir formar govern. Els egos i els interessos dels partits han estat manifestament superiors a les reclamacions i inquietuds de la ciutadania. De fet, perdoneu-me la franquesa, aquests polítics –els de la casta i els de la cua– només es preocupen de conquerir el poder i augmentar la seva quota d’influència. Ningú aporta una novetat ni un programa creïble i practicable. Tot són promeses i fum. O sigui, que no. Que no hem de creure en cap d’aquests que es presenten com a futurs premiers d’Espanya.
La campanya electoral, més ensopida i poc interessant que mai, no ha servit per a res, pràcticament. Només per gastar els diners que no tenim. Esclarir punts de vista? No, no i no. Els caps de llista han venut, de la millor manera que han pogut, la feina que han fet, en aquests cinc mesos de legislatura. Les campanyes m’avorreixen perquè són tedioses i un mercadeig absurd i insolvent. En fi… una pèrdua de temps. Els resultats electorals no diferirien gaire si no es fes campanya. Podrien obviar-la. No serveixen per a res. Els indecisos, després de la campanya, continuen igual o pitjor. Potser, fins i tot, més confosos i cansats. La situació econòmica del país requereix una solució política ràpidament i és necessari que «sus señorías» s’entenguin d’una vegada per totes i es posin a treballar. Hi hauria d’haver una llei que els penalitzés davant la seva incapacitat per arribar a acords. No haurien d’haver cobrat els darrers sis mesos. I els partits no haurien de cobrar els diners que els pertoquen pel nombre de vots. Si féssim política de debò –pensant en el poble– les coses canviarien, però estem a Espanya i a les repúbliques bananeres parlar de política seriosa i responsable és un fet impossible. És obvi que aniré a votar però, honestament i malauradament, serà un vot per eliminació més que per convicció. Espero i desitjo que els electors entenguin d’una vegada per totes que desentendre’s de la política –abstenint-se d’exercir el dret de vot– passa factura i no contribueix a democratitzar el país. Som (o sou) conscients? Si no ho fem bé, d’aquí a sis mesos… Sant tornem-hi…