A la demarcació, tot apunta que es repetiran els resultats d’ara fa sis mesos. En principi, sis forces es repartiran els sis escons corresponents a Tarragona a parts iguals (En Comú Podem, ERC, PSC, PP, CDC i Ciutadans). Les darreres enquestes, però, preveuen la possibilitat que En Comú Podem assoleixi el segon diputat a la circumscripció en detriment de Convergència Democràtica (CDC) o del Partit Popular (PP). Així, en cas que la formació Fèlix Alonso assolís doblar la seva representació, o bé CDC o el PP es quedarien sense diputat tarragoní la pròxima legislatura.
A Catalunya la victòria també seria per a En Comú Podem i el seu cap de llista per Barcelona, Xavier Domènech. Segons el CIS la formació obtindria 14-15 diputats a Catalunya. ERC es mantindria amb 9, CDC passaria a tenir-ne 6-7 (un o dos menys que els assolits per Democràcia i Llibertat el 20D), mentre que el PSC conservaria els 8 escons. Per últim Ciutadans assoliria una representació 5 diputats i el PP salvaria els quatre diputats actuals.
En el conjunt de l’Estat la victòria seria per al PP, que obtindira uns 118-121 diputats, seguit de la coalició Unidos Podemos (Podemos + Izquierda Unida), que assoliria una forquilla de 88-92 escons. El PSOE el Pedro Sánchez passaria a ocupar el tercer lloc parlamentari amb una baixada de vots que el situaria amb uns 80 diputats (actualment en té 90). La quarta força seria Ciutadans, amb 30-39 diputats.
Amb aquest escenari serà imprescindible que les principals formacions tanquin acords per tal de facilitar la investidura d’algun dels candidats a la presidència de l’Estat i, d’aquesta manera, evitar afrontar el ridícul de sotmetre la ciutadania a unes terceres eleccions generals.