El passat mes de març en aquestes mateixes pàgines ens fèiem ressò de les crítiques al nou model de transport sanitari impulsat pel govern anterior i del reconeixement per part del conseller Comín d’incidències en el servei d’ambulàncies. El compromís del conseller fou encarregar una anàlisi de la implantació del model «per tal de fer les reformes i les modificacions que es considerin necessàries». Doncs bé, ja tenim el resultat d’aquest estudi realitzat per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya i el CatSalut, sota el títol: Anàlisi dels resultats inicials del desplegament del Model de transport sanitari integral, on es comparen les dades i els resultats del servei de transport sanitari entre el primer trimestre de 2015 i els mateixos mesos de 2016, tant des del punt de vista quantitatiu com qualitatiu.
Els resultats no deixen gaire ben parada la nostra regió sanitària, hem empitjorat, i molt, si ho comparem amb la resta de Catalunya.
Érem coneixedors dels canvis al nostre territori en els recursos de transport sanitari urgent (TSU) en nombre i tipologia d’ambulàncies, tant de suport vital bàsic (SVB) com de suport vital avançat (SVA), i en la seva ubicació. El que desconeixíem era que som el territori que més baixa en la dotació de vehicles (unitats equivalents a 24h/any), un 4,7 en ambulàncies bàsiques ( la zona de Barcelona Nord-Maresme baixa més, ja que el 2016 perd una part del seu territori respecte a 2015). A això se suma la consegüent baixada de la ràtio d’hores de professionals d’emergències disponible per 100.000 habitants i Km2.
Ara bé, el que ens interessa als ciutadans són els resultats, la resposta a la pregunta de si hem millorat el temps de resposta de les ambulàncies? I la resposta és clara: no, les ambulàncies urgents arriben més tard avui que fa un any.
L’estudi compara el percentatge d’incidents de risc vital i crític amb un temps de resposta inferior als 8 minuts (des de l’activació del recurs fins a l’arribada al lloc d’assistència) i també el percentatge d’incidents de risc vital i crític amb un temps de resposta inferior als 12 minuts. En el primer supòsit estudiat, l’any 2015 amb 140 incidents, es va arribar abans de 8 minuts en el 55,71% dels casos; mentre que l’any 2016, amb 133 incidents, es va arribar abans de 8 minuts en el 46,62% dels casos. Això significa una variació percentual del 16,32% que, tal com es veu al quadre adjunt, ens col·loca al segon lloc per la cua de Catalunya, essent un dels territoris que més ha empitjorat. En el segon supòsit, la resposta abans de 12 minuts, les xifres, tal com reflecteix el quadre adjunt, donen un resultat una mica millor, però no per això deixem d’estar a la cua de Catalunya quan l’any 2015 encapçalàvem els resultats en atenció al pacient crític.
Aquest estudi confirma amb xifres objectives allò que esmentàvem el mes de març i també coincideix en la identificació d’algunes de les causes que avançàvem. Així, les conclusions corroboren que la implantació a tot Catalunya del nou vehicle d’intervenció rapida d’atenció a les urgències (VIR) dotat amb un metge i un tècnic sanitari, no acaba de funcionar a les zones més rurals i que només el 21% dels casos en què intervé el VIR es resolen in situ i, per tant, en el 79% dels casos restants cal mobilitzar un altre vehicle; això significa que amb aquest nou model es mobilitzen entre un 30% i un 40% més de dispositius que en el model anterior, dispositius/ambulàncies de SVB que el Camp de Tarragona ha perdut més que cap altre territori, com hem esmentat anteriorment; en aquest sentit, cal destacar la recomanació de «replanificació del SVB» amb vista a l’estiu, una qüestió urgent, molt urgent a casa nostra.
Un segon aspecte que cal destacar de les conclusions perquè també ens afecta, és la constatació que «el desplegament del nou model ha disminuït la capacitat de gestió i d’adaptació a les necessitats dels territoris, en favor de la concentració i centralització»; és necessari augmentar el pes del territori i recuperar la seva participació activa en gestió i coordinació dels dispositius que existia amb el model anterior i que al Camp de Tarragona donava bons resultats.