El festival itinerant d’Al3mura surt per primer cop d’Itàlia i aterra a la nostra ciutat amb l’objectiu de donar a conèixer a Pier Paolo Pasolini. Una figura que encarnava la transgressió gràcies a les seves creacions literàries i, sobretot, cinematogràfiques. Pel·lícules com L’evangeli segons sant Mateu (1964), Els contes de Canterbury (1972), que li va valdre l’Ós d’Or a Berlín; o Les mil i una nits (1974), premi del jurat a Cannes; van fer que el nom de Pasolini figuri entre els grans creadors del setè art.
Tot i això, segons admet el periodista Òscar Ramírez, un dels organitzadors del festival, «volem potenciar la figura de Pasolini perquè és un gran oblidat». Mostra d’això n’és la petita enquesta que l’organització va fer per la Part Alta, en la qual un servidor va participar per atzar i, amb prou feines, va ser capaç d’encertar la professió d’aquest geni del cinema i també de la literatura. Perquè, tot i el renom adquirit al cel·luloide, ell es presentava com un escriptor i l’origen de la seva fama neix sobre el paper i no dins de la pantalla. Pasolini viu una infància difícil amb un pare militar, feixista, alcohòlic i maltractador. Té una vida adulta marcada pels excessos, la mort del seu germà de vint anys a la Segona Guerra mundial i la companyia de la seva mare a la qual adorava. La seva homosexualitat confessa i les acusacions de pederasta van fer que l’expulsessin del partit comunista, una ideologia que sempre va predicar en les seves obres i que el va acompanyar fins al dia de la seva misteriosa mort.
Atonyinat, segons les darreres hipòtesis, per tres homes. Pasolini va morir el 2 de novembre de 1975 sentint com, entre cop i cop, li cridaven «marieta» i «comunista de merda». Fins i tot, es diu que la seva mort no va ser casual i que l’obra pòstuma del creador italià descobria el presumpte autor de l’assassinat de l’empresari del petroli Enrico Mattei, mort en un accident d’avió anys abans.
En resum, una vida de pel·lícula per un home que, segons els experts, ha omplert el cel·luloide d’obres d’art que molts desconeixedors de Pasolini trobem a faltar a la graella televisiva que ha conformat la nostra vida. Per aquest motiu, és una bona notícia que la gent del festival d’Al3mura ens regali quatre jornades (una a Reus i tres a Tarragona) plenes de lletres, música i cinema amb un fil conductor tan atractiu: Pier Paolo Pasolini. Quatre dies que no són per veure els seus films (això ja ho hauríem d’haver fet, potser) sinó per conèixer l’home de darrera de la càmera i que empunyava l’estilogràfica amb una valentia poc usual.
Entre els actes que l’organització ha destacat hi ha la conferència inaugural a càrrec de Román Reyes, un gran coneixedor del món de Pasolini que aprofita la figura del cineasta per criticar la societat de consum i la cultura de masses. «Pasolini segueix sent actualitat perquè les preguntes que es feia fa més de quaranta anys encara segueixen sense tenir resposta», ha dit el catedràtic en la presentació a la premsa del festival. Reyes, que pronunciarà la conferència «Pier Paolo Pasolini: la raó d’un somni» explorarà «els llocs de Pasolini» que tan bé coneix a la recerca d’aquestes respostes que inquietaven al creador de Bologna. «Per què l’home s’ha convertit en enemic de la natura quan hauria de ser el seu aliat?», pregunta, deixant-nos a l’expectativa fins al divendres 15 de juliol a les set de la tarda a l’Antiga Audiència (dia de la conferència).
El certamen també portarà a Tarragona un dels «nois del carrer» de Pasolini, Silvio Parrello que participarà en un parell de les xerrades programades. A banda, hi haurà les actuacions musicals de Pau Vallvé, Bikimel i Daklen Difato. I la participació de dibuixants de fora de la ciutat i de tarragonins, com el col·laborador d’aquest mitjà Miquel Villalba.