L’altre dia un coach em va dir que no podia menjar xampinyons perquè li feien fàstic. El fàstic és una de les emocions més desagradables que hi ha però alhora una de les més útils, ja que s’encarrega, entre altres coses, que no vagis llepant caques de gos pels carrers ni jugant amb les paneroles. El problema és que, de vegades, es desajusta i et pot fer la vida una mica més difícil. Per exemple, si no et deixa gaudir d’una acampada a la muntanya pensant en els bitxos que entraran a la teva tenda. Però la cosa es posa seriosa quan et fan fàstic els xampinyons i resulta que són el plat estrella de la sogra. Així que aquesta setmana he pensat compartir algun petit truc per ajustar-ho.
El primer que és interessant saber és d’on ve aquesta emoció. De vegades ve d’una mala experiència, per exemple, menges un plat de xampinyons en mal estat i et passes la nit vomitant. El cervell «aprèn» que els xampinyons són dolents i et fa agafar mania. Altres vegades, la cosa va més a poc a poc. La mama et feia carbonara amb xampinyons tots els dijous. Al principi t’agradaven però, amb el pas del temps, els vas començar a avorrir fins que ja no els podies veure ni en pintura. Així que quan t’independitzes tens una estranya sensació de benestar perquè, per primera vegada en molt temps, et podràs deslliurar de les coses que no t’agraden i decideixes que no tornaràs a menjar xaboles de barrufets mai més. Et sents completament lliure fins que et presenten la sogra i t’adones que, tot i que tenies la llibertat de fer el que volies, ara ets incapaç de menjar-te el plat que tens davant. I si són xampinyons, encara rai, els pots deixar i encara tindràs tota la vida per convèncer la família política que ets un bon partit. El problema ve quan aquest plat de xampinyons no te’l pots deixar perquè és el teu germà o el teu cap.
I què pots fer? Doncs la meva recomanació és que mengis xampinyons. A poquet a poquet. Pots començar per deixar-te’n algun al teu tall de pizza. Si vols, pots ajudar-te afegint alguna cosa perquè t’agradin més com ara més salsa per dissimular el gust. D’aquesta manera el cervell aprèn que no són tan dolents i cada cop et fan menys fàstic. I ja que hi estàs, prova alguna altra cosa de les que et feien fàstic, que potser et sorprèn.